L’Illa del Sol és una de les dues illes més conegudes de la part boliviana del llac, juntament amb l’Illa de la Lluna. El [...]]]> La primera parada a Bolivia venint del Perú, normalment es el poble de Copacabana. El poble en si no té més que ser l’entrada, via ferry, a l’Illa del Sol.

L’Illa del Sol és una de les dues illes més conegudes de la part boliviana del llac, juntament amb l’Illa de la Lluna. El ferry cap a la part sud de l’illa del Sol dura uns 90 minuts des de Copacabana. Just arribar, ja t’intenten cobrar un “Boleto para extranjeros” de 5 Bs argumentant que han de mantenir l’illa. D’aquests tickets ens en van intentar cobrar 6 en tots els dies que vam estar a l’illa… dels quals cap vam pagar.

El “poble” de la part sud de l’illa està al capdemunt de la muntanya, on tens una vista fantàstica de les dues vessants de l’illa. Tot són hostals, restaurants i botigues… força turístic, però molt menys que l’illa d’Amanti de la part peruana.

D’aquí surten dues rutes per l’illa… Una cap al sud, on amb una caminada d’una hora, pots arribar a l’extrem sud de l’illa i observar unes ruines inques. La segona ruta és d’uns 15km cap al nord, tot caminant per la carena del mig de l’illa, que et permet en quasi tot moment les dues bandes de l’illa. Aquesta ruta és la més interessant ja que permet observar els diferents pobles al llarg del camí, fins arribar a la part nord, on es troba un laberint i una taula de sacrificis inca. Tot aquest recorregut es por fer en unes 6 hores.

La primera ruta la vam fer el primer dia per la tarda, ja que la seva curta durada ens permetia tornar al poble abans que es fés fosc. L’endemà, vam fer la segona, direcció al nord. Per culpa de la pluja matinal, no vam poder sortir fins les 11, però el temps ens va regalar un dia fantàstic, per poder fer la ruta en només 5:30h anada i tornada, arribant al poble sobre les 5 de la tarda.

L’anècdota del dia va ser en Tobby (batejat per nosaltres). Un gos que se’ns va afegir a la caminada tot just sortint del poble… Tots nosaltres vam pensar que no ens acompanyaria més d’uns centenars de metres, però per la nostra sorpresa, en Tobby va ser un fidel company durant TOT el dia, fent tota la ruta amb nosaltres… jugant amb alguns altres gossos pel cami, acceptant les nostres caricies i demostrant que com a bon gos, és fidel…

Això si, a l’arribar de nou al poble per la tarda, va desaparèixer igual que havia aparegut… Però tots el recordarem per la por que tenia a les dones que cuiden els ramats d’ovelles, armades pedra en mà, preparades per llençar-la si és necessari… Més d’una pedrada havia rebut ja en Tobby, perquè era veure-les i amagar-se sota les cames del caminant més proper.