Els breus

    Error: Unable to access Twitter at URL (http://www.twitter.com/statuses/user_timeline/oriolsala.json?count=5). Verify service status. (HTTP code 401.)
Segueix-me a Twitter

Categories

Etiquetes

Amazones

Viure l’experiència amazònica era un dels objectius del viatge. Després de l’experiència, només em queda dir que ha estat impressionant.
El diumenge, en Carlos, el meu guia, m’esperava a l’oficina de l’agència per marxar cap a Fàtima, situada a uns 40km al nord d’Iquitos, seguint el riu Amazones direcció cap a Brasil. D’allà, vam anar directe al “Puerto de Productores” per agafar un ràpid cap a Fàtima.
Un cop arribats al nostre destí, arribem a una “casa” situada a uns 5 minuts caminant de la vora del riu. Allà ens esperaven el Lucho i la Maria, i la seva neboda Julie. Ells són la família que viuen allà, i que ens oferien allotjament i els àpats durant els 4 dies que durava el tour.
Només arribar es fa palpable l’augment de la temperatura ambient, arribant als 39º a l’ombra.

Després d’un esmorzar deliciós fem una primera incursió a la selva d’unes 4 hores, tornant sobre les 12h del migdia, sota un sol de justícia. La calor a partir de les 11h fins les 16h és insuportable sinó estàs fora de l’abast dels raigs de sol. Dinem i a la tarda fem una sortida amb canoa pel riu, per veure la posta de sol. Després de sopar, en Carlos em proposa fer una mini-excursió nocturna per la selva, la qual accepto de bon grat. Durant aquesta sortida, veiem granotes, papallones verinoses i taràntules.

La nit és més tranquila del que m’esperava. Tot i el concert de sons indescriptibles, dins la mosquitera em sento fora de perill.
L’endemà al matí, marxem amb la canoa per pescar al riu. Allà intentem pescar piranyes, cosa que aconseguim en 4 ocasions. Però al ser piranyes molt petites, les tornem al riu. També veiem dofins rosats i grisos, els dos que habiten el riu. El Carlos em comenta que fa “sol de lluvia”, la qual cosa es certa al 100%, ja que a la tarda, cau una tempesta increible… segons ells, la tempesta normal durant l’època de plujes que tot just comença. Després de la tempesta, anem al poble de Santa Maria de Fàtima, a uns 2 km de la casa, la qual està aillada per complet de tota civilització. De camí passem per una reserva, on hi viuen diferents animals en llibertat. Micos, osos “perezosos”, caimans, anacondes, etc…

El tercer dia, aprofitem el matí a primera hora per fer una ruta cap a l’interior de la selva, en una zona diferent dels dies anteriors. Quan tornem, ens trobem un parell d’americans que han arribat a la casa. Són el Jason i el John, que porten 3 mesos viatjant per sudamerica. Ells van amb el seu guia, i només estaran 1 dia, així que l’endemà tornarem tots junts cap a Iquitos. Per la tarda, tornem a sortir pel riu, però aquest cop direcció Leticia, disfrutant d’una posta de sol al riu memorable.
L’últim dia, l’aprofitem per descansar i preparar-nos per marxar al migdia cap a Iquitos amb un “colectivo”, despedint-nos tots al port de Miraflores-Nanay.

Comparteix aquest article: 
e-Mail Facebook Twitter Meneame Fresqui Digg Del.icio.us Google Bookmarks Technorati Google Buzz

Iquitos, la ciutat de la selva

Arribar a Iquitos i trobar-te amb 31º no es agradable. Sortir de l’avió i començar a suar, tampoc. Però poc a poc li vas trobant l’encant d’una ciutat especial. Una ciutat banyada pel riu Amazones, que no té comunicació terrestre amb la resta del país. L’única forma d’arribar aquí es per avió o per barca pel riu. Una ruta que pot durar de 2:30h amb avió des de Lima, o 5 dies pel riu des de Pucallpa sumant 24h per arribar-hi amb bus des de Lima.

L'Amazones des de l'aire

Al arribar un ja es posa les mans al cap al veure el trànsit. És una ciutat sense cotxes. Tot són motos i moto-carros, que funcionen al mateix temps com a taxis.
El meu amfitrió a Iquitos, el Henryk, m’estava esperant a l’aeroport. M’havia vingut a buscar amb la seva moto. Un trajecte de 30 minuts una mica complicat al portar a sobre una motxilla de 55L. Tot i així, el trajecte va arribar a bon port.

Viatjant en moto-carro

Al arribar a casa seva, em presenta a tota la seva familia (pares, germans, cosins, nebots… viuen tots a la mateixa casa). Ja tenien preparat el meu llit! Seguidament ja m’acompanya al centre, a veure la Plaza de Armas i el Boulevard (el passeig sobre el riu), i després a contractar el tour per l’Amazones.

El Boulevard a Iquitos

Plaza de Armas d'Iquitos

Pel dissabte, em té preparat un partit de futbol amb els seus companys de feina, amb els que anem a un complex de lleure anomenat “Encanto de Laguna”, a 21km fora d’Iquitos. Un dia genial, on vaig coneixer els seus companys de feina de l’escola on treballa.
L’endemà m’acompanya a primera hora del matí a l’agència per marxar cap a la selva, allà ja m’esperava el Carlos, el meu guia.
Quatre dies més tard, torno a Iquitos i a casa el Henryk. Amb ell passo la tarda i al vespre anem a sopar.
L’endemà, havia quedat altre cop amb el Carlos. Ell em va acompanyar al port de Miraflores-Nanay, un mercat amb molt d’encant.

Mercat de Miraflores-Nanay

No vam poder estar massa estona perquè a les 11h havia quedat amb el Henryk per portar-me a l’aeroport, ja que el meu vol sortia a les 12:45. Aquest cop m’hi va acompanyar amb moto-carro.

Comparteix aquest article: 
e-Mail Facebook Twitter Meneame Fresqui Digg Del.icio.us Google Bookmarks Technorati Google Buzz