Comparteix aquest article:
Arribar a Iquitos i trobar-te amb 31º no es agradable. Sortir de l’avió i començar a suar, tampoc. Però poc a poc li vas trobant l’encant d’una ciutat especial. Una ciutat banyada pel riu Amazones, que no té comunicació terrestre amb la resta del país. L’única forma d’arribar aquí es per avió o per barca pel riu. Una ruta que pot durar de 2:30h amb avió des de Lima, o 5 dies pel riu des de Pucallpa sumant 24h per arribar-hi amb bus des de Lima.
Al arribar un ja es posa les mans al cap al veure el trànsit. És una ciutat sense cotxes. Tot són motos i moto-carros, que funcionen al mateix temps com a taxis.
El meu amfitrió a Iquitos, el Henryk, m’estava esperant a l’aeroport. M’havia vingut a buscar amb la seva moto. Un trajecte de 30 minuts una mica complicat al portar a sobre una motxilla de 55L. Tot i així, el trajecte va arribar a bon port.
Al arribar a casa seva, em presenta a tota la seva familia (pares, germans, cosins, nebots… viuen tots a la mateixa casa). Ja tenien preparat el meu llit! Seguidament ja m’acompanya al centre, a veure la Plaza de Armas i el Boulevard (el passeig sobre el riu), i després a contractar el tour per l’Amazones.
Pel dissabte, em té preparat un partit de futbol amb els seus companys de feina, amb els que anem a un complex de lleure anomenat “Encanto de Laguna”, a 21km fora d’Iquitos. Un dia genial, on vaig coneixer els seus companys de feina de l’escola on treballa.
L’endemà m’acompanya a primera hora del matí a l’agència per marxar cap a la selva, allà ja m’esperava el Carlos, el meu guia.
Quatre dies més tard, torno a Iquitos i a casa el Henryk. Amb ell passo la tarda i al vespre anem a sopar.
L’endemà, havia quedat altre cop amb el Carlos. Ell em va acompanyar al port de Miraflores-Nanay, un mercat amb molt d’encant.
No vam poder estar massa estona perquè a les 11h havia quedat amb el Henryk per portar-me a l’aeroport, ja que el meu vol sortia a les 12:45. Aquest cop m’hi va acompanyar amb moto-carro.
Comparteix aquest article:
