Cusco, la ciutat del “No, gracias”

Oriol — Fri, 04 Dec 2009 00:06:10 +0000

Cusco és la ciutat més turística de Perú, i això implica unes certes conseqüències. La ciutat en sí és molt bonica i agradable, però està farcida de gent oferint tot tipus de serveis (excursions, restaurants, massatges, artesania, pintures, etc…). Això implica armar-se de paciència i intentar ser el més educat possible i dir la frase per excelència de la ciutat, la “No, gracias!”.

Al ser una ciutat tant turística, també implica que els preus de totes les activitats enfocades al turisme tenen uns preus exagerats, comparats amb altres serveis. Totes les atraccions com ara la Catedral, la Companyia, museus i d’altres són de pagament. Les excursions organitzades també tenen preus inflats, els quals has de negociar i renegociar mil vegades per tal d’obtenir un preu relativament correcte.

Però si t’allunyes una mica del centre històric, pots trobar restaurants d’allò més econòmics, amb menús de dos plats i beguda per 3 Soles.

El casc antic té encara algunes referències Inques, però l’època colonial espanyola va destruir gairebé tota existència d’aquest imperi. Es pot observar en un dels carrers principals, l’estructura d’un mur inca, amb el seu igual colonial just al davant. Allà es pot veure la pedra dels 12 angles, que encaixen perfectament amb les pedres adjacents. També es pot observar la inclinació d’uns 10º que ajuda al mur a no caure en cas de terratrèmol.

Al final d’aquest carrer, trobem el barri de San Blas, conegut per ser el barri bohemi de Cusco, plè d’artesans i botiguetes.

Camí de l’Inka – Machu Picchu

Oriol — Tue, 24 Nov 2009 09:33:12 +0000

Tres mesos més tard de fer la reserva per poder gaudir d’aquesta aventura, el dia ha arribat.

El Camí de l’Inka és un dels varis camins que arriben a Machu Picchu, però és el més important i conegut. L’aventura comença al km 82 d’aquest camí, prop de Ollantaytambo.

El camí està programat per fer-lo en quatre dies. El primer és el més fàcil, ja que entre que arribes al control de km82 i accedeixes al camí, ja són més de les 10 del matí. Durant el camí, has de portar tu mateix tot el material que necessites, apart del sac de dormir i la estorilla. La resta (tendes, taules, menjar, etc…) ho porten els portadors. Al nostre grup de 25 persones, portavem 25 portadors apart dels 4 guies. També pots contractar un portador personal perque et porti la motxilla.

El menjar durant el camí es basa en sopes, pollastre, peix, arròs i pasta. Pels matins, pancakes i torrades. Tè i mate de coca a tots els àpats per evitar el mal d’altura.

El segon dia és el més dur, ja que apart de caminar més de 7 hores, pases pel port més alt del camí a 4.200m, começant des del campament de la primera nit a 3.000m, i dormint al segon a 3.600m. I a més, si està tot el dia plovent, encara es fa més dur, perquè les pedres rellisquen molt, i s’ha de vigilar molt.

El tercer dia, és el més llarg, amb unes 9 hores de caminada, en un terrent de pujades i baixades constants, fins que les dues últimes hores, fas un descens de 1.000m per arribar al tercer campament. Aquest descens es fa pel camí plè d’escales originals de l’època Inka, i per tant, els genolls i bessons pateixen molt.

El quart dia és el més tranquil, ja que només es caminen unes 2 hores, per arribar a les 6:30 al Machu Picchu. Un cop passes la Porta del Sol, l’últim port, la vista és espectacular, i te n’adones que els 4 dies valen la pena per poder gaudir de la vista.

Visita guiada pel Machu Picchu i estona lliure per gaudir de l’inmensitat de la ciutat…

Aquí acaba el camí, on per tornar a Cusco s’agafa un tren i un bus que en 3 hores et tornen a la civilització.

Aquesta és una foto original de National Geographic en l’expedició que va descobrir el Machu Picchu el 1912, cobert d’una vegetació implacable, que va ajudar a conservar quasi la totalitat de la ciutat. Es comenta que el 80% de la ciutat de Machu Picchu és original, i només un 20% és reconstrucció…

Viatjant pel món » cusco

Cusco, la ciutat del “No, gracias”

Camí de l’Inka – Machu Picchu