Cusco és la ciutat més turística de Perú, i això implica unes certes conseqüències. La ciutat en sí és molt bonica i agradable, però està farcida de gent oferint tot tipus de serveis (excursions, restaurants, massatges, artesania, pintures, etc…). Això implica armar-se de paciència i intentar ser el més educat possible i dir la frase per excelència de la ciutat, la “No, gracias!”.
Al ser una ciutat tant turística, també implica que els preus de totes les activitats enfocades al turisme tenen uns preus exagerats, comparats amb altres serveis. Totes les atraccions com ara la Catedral, la Companyia, museus i d’altres són de pagament. Les excursions organitzades també tenen preus inflats, els quals has de negociar i renegociar mil vegades per tal d’obtenir un preu relativament correcte.
Però si t’allunyes una mica del centre històric, pots trobar restaurants d’allò més econòmics, amb menús de dos plats i beguda per 3 Soles.
El casc antic té encara algunes referències Inques, però l’època colonial espanyola va destruir gairebé tota existència d’aquest imperi. Es pot observar en un dels carrers principals, l’estructura d’un mur inca, amb el seu igual colonial just al davant. Allà es pot veure la pedra dels 12 angles, que encaixen perfectament amb les pedres adjacents. També es pot observar la inclinació d’uns 10º que ajuda al mur a no caure en cas de terratrèmol.
Al final d’aquest carrer, trobem el barri de San Blas, conegut per ser el barri bohemi de Cusco, plè d’artesans i botiguetes.
