Al hostel hi havia informació de tot tipus d’activitats: trekkings d’un fins a 10 dies, activitats d’aventura, etc… Amb la Vicky vam decidir anar al llac Llaca, a 4.500m d’alçada, un trek de 2:30h pels voltants del llac. Mentre ho preparavem, se’ns va ajuntar també la Rebecca, una noia que estava al hostel amb dues amigues més, la Cloe i l’Anna.

Al matí següent agafem el taxi camí del llac. Un trajecte de 1:30h per un camí que ni un 4×4… Pobre cotxe!! Un cop dalt, el paisatge és impressionant, un llac alimentat de l’aigua dels glaciars, amb muntanyes nevades de 6.000m al voltant. El dia acompanya, i tot i estar a més de 4500m, no fa gaire fred. La tornada, altre cop amb taxi, que ens esperava, ens porta de nou a Huaraz.

A l’arribar, ens trobem una nota de la Cloe i l’Anna, que acabaven de marxar cap a Chancos, unes termes prop de Huaraz, així que cansats com estavem, ens animem a anar-hi. Tornant cap al hostel, pateixo els efectes del mal d’altura, amb un mal de cap intens, que aconsegueixo mitigar amb Mate de Coca, una infusió a base de fulles de coca que recomanen els entesos.

L’endemà, ja amb el cap endreçat, m’apunto amb l’Anna i la Cloe a muntar a cavall pels voltants de Huaraz. L’excursió dura 4h, la qual es fa una mica llarga, no per mi, sinó pel meu cul i els genolls. A l’excursió ens ajuntem amb tres nois, un dels quals és el Miguel, de suissa, amb el que tornant a Huaraz, anem a dinar junts. Xerrant, em comenta que aquella mateixa nit, marxa cap a Huanchaco, a la costa. Així que m’apunto amb ell per anar cap a Trujillo amb el mateix bus.

Després d’una dutxa recomfortant, preparo la motxilla i marxo cap a l’estació, on em trobo al Miguel, els altres dos nois francesos dels cavalls, i la Rachel, dels USA, amb qui marxem cap a Huanchaco.