El volcà Villarrica és un dels volcans actius que hi ha actualment a Xile. Està fumejant i escupint lava de forma continua, tot i que la lava es queda dins el cràter, per sort. Però si és un lloc del que algún dia sentirem a parlar per les notícies quan decideixi entrar en erupció. Les ultimes llengues de lava que va escupir van estar apunt d’arribar al poble… així que no seria massa extrany que la propera acabi en un desallotjament massiu de Pucón.
L’ascens al Villarrica comença a uns 1.400m, al peu d’una estació d’esquí d’allò més rudimentaria. La primera hora d’ascens es fa sobre roca seguint la pista d’esquí, fins arribar a la neu/gel. En el nostre cas, va ser al cap d’una hora, però depenent de l’epoca d’ascens, es pot trobar més aviat o més tard.
D’aquí, comencem a fer ús del material especialitzat com ara els grampons i els piolets. La neu era dura i feia indispensable el seu ús. Durant tot l’ascens el temps va acompanyar d’allò més… Sol, poc vent… resumint, ascens en samarreta i prou. El grup es va anar trencant segons el ritme, fent que el nostre grup, de 7 persones, fós el primer en arribar al cim, no sense haver patit durant les 4 hores que va durar la caminada.
Al cim, un cràter escopint fums sulfurosos que feien irrespirable l’ambient, i de tant en tant, lava als nostres peus, brollant del centre de la terra. Fotos, més fotos, fotos del llac, de Pucón i comencem el descens. No més de 30 minuts al cim, ja que el vent feia de les seves i el fred començava a apretar.
Per baixar, vam tirar pel dret… res de Zig-Zags… I al final, on el pendent ja no era tant pronunciat, descens culístic… és a dir, fora grampons, i a baixar estil “bobsleigh” per uns canals fets sobre la neu, i controlant la velocitat amb el piolet. Un descens d’allò més divertit i ràpid!
D’aquí, ja només quedava desfer el trajecte rocós fins a l’estació d’esquí per tal de tornar cap a Pucón. Total, un ascens de mes de 1.400m sortint de Pucón a les 7:00 del matí i tornant sobre les 15h de la tarda.
Per refer les cames, força malmeses per l’ús poc habitual dels grampons, vaig decidir regalar-me unes hores a les Termes Los Pozones, unes termes naturals a uns 40km de Pucón. El millor de tot, és que la sortida a les termes es fa a les 20h, tornant sobre les 0:30. És a dir, uns banys recomfortants sota la llum de la lluna… idílic!
