|
|
Xile és un país que gràcies a estar fora del panorama turístic internacional manté encara la possibilitat de mantenir un contacte més proper amb els xilens. Té paratges molt variats… des de deserts al nord, com el d’Atacama, a glaciars i llacs al sud, com les Torres del Paine. Per altra banda, és un país relativament fàcil per viatjar, ja que les distàncies entre les ciutats i pobles no és tant gran com ho és a Argentina.
Menció especial mereix Rapa Nui o Illa de Pascua. La civilització més remota del planeta, a 3.500km del continent i a 2.500km de la civilització més propera, et transporta a una cultura completament diferent. Això sí, ho pagues car, però val la pena.
És un dels països més cars a l’hora de viatjat per sudamèrica, però que això no us faci desistir de visitar aquest gran país!
La meva visita a Xile s’ha dividit en tres períodes, el primer al nord, visitant el desert d’Atacama, per visitar després l’altre extrem, a la Patagònia i les seves Torres del Paine, per continuar la tercera estada de sud a nord, visitant la carretera Austral, l’Illa de Chiloé i d’allà tot el camí cap a Santiago i Valparaíso, fent una escapada a Rapa Nui.
Amb un total de 41 dies dins el país, et pots fer una bona idea de com és i com es viu a Xile.
Així dona un cost mig de 31,85€ / dia
Canvi de divisa: 1€ = 695.50 Pesos Xilens
Allotjament:
- San Pedro de Atacama: Hostal Rural – 5000 CH$ en habitació triple, bany compartit.
- Puerto Natales: Yagan Hostel – 8000 CH$ en dormitori, bany compartit i esmorzar.
- Punta Arenas: Hostal Al Fin del Mundo – 10000 CH$ en dormitori i esmorzar.
- Coyhaique: Patagonia Hostel – 8000 CH$ en dormitori i esmorzar.
- Caleta Tortel: Hospedaje Don Adán – 10000 CH$ en dormitori amb esmorzar i sopar.
- Cochrane: Hospedaje La Sureña – 6000 CH$ en habitació simple amb esmorzar.
- Castro: Hostal Cordillera – 7000 CH$ en habitació simple amb esmorzar.
- Puerto Varas: Hostal Casa Mawenco – 7400 CH$ en dormitori amb esmorzar.
- Pucón: Hostal La Bicicleta – 7000 CH$ en dormitori amb esmorzar.
- Santiago: Domínica Hostel – 6000 CH$ en dormitori amb esmorzar.
- Illa de Pascua (Hanga Roa): Mihinoa Hostel & Camping – 7000 CH$ en dormitori sense esmorzar.
- Valparaíso: Pata Pata Hostel – 7000 CH$ en dormitori amb esmorzar.
Transport en Bus:
- San Pedro de Atacama-Salta: Geminis – 10h – 24000 CH$
- Puerto Natales-Punta Arenas: Pacheco – 3h – 5000 CH$
- Punta Arenas-Ushuaia: Tecni Austral – 12h – 22000 CH$
- Chile Chico-Puerto Ibañez: Mar del Sur (ferry) – 2h – 1830 CH$
- Puerto Ibañez-Coyhaique: Miguel Acuña – 2h – 4000 CH$
- Coyhaique-Cochrane: Don Carlos – 3h – 11000 CH$
- Caleta Tortel-Cochrane: Aldea – 3h – 4000 CH$
- Coyhaique-Puerto Montt: SkyAirline (avió) – 1h – 41363 CH$
- Puerto Montt-Castro: Cruz del Sur – 3:30h – 5300 CH$
- Castro-Puerto Varas: Cruz del Sur – 4:10h – 5500 CH$
- Puerto Varas-Pucón: Tur-Bus – 5:20h – 7000 CH$
- Pucón-Santiago: Pullman Bus – 11:00h – 14000 CH$
- Santiago-Illa de Pascua: LAN (avió) – 5:20h – 218.220 CH$
- Santiago-Valparaíso: Tur-Bus – 1:45h – 3.800
- Valparaíso-Santiago: Sol del Pacífico – 1:45h – 2.500 CH$
Activitats:
- San Pedro de Atacama: Gèiser el Tatio: 15000 CH$ (Maxim)
- San Pedro de Atacama: Valle de la Muerte y de la Luna: 6000 CH$ (Desert Adventures)
- Punta Arenas: Isla Magdalena – Pinguinera: 30000 CH$ (Laguna Azul)
- Pucón: Volcà Villarrica: 30000 CH$ (Acquaviva)
- Pucón: Termes Los Pozones: 10000 CH$ (Acquaviva)
Menjar:
- Curanto: Restaurant Octavio (c/Pedro Montt 261): Castro – Chiloé
Sel·lecció de fotos de Xile
Articles relacionats amb Xile:
Mapa:
Comparteix aquest article:
Comparteix aquest article:
A cap altre lloc li podria escaure tant bé aquest títol. L’Illa de Pasqua o Rapa Nui és això! A més 3.500km de la costa xilena continental, i amb la civilització més propera a 2.000km a l’oest , l’illa de Pitcairn, és la civilització més remota del planeta. A la capital, Hanga Roa, hi viuen gairebé la totalitat del 3.500 habitants de l’illa, que va ser habitada per navegants de les illes polinèsies, i el segle XVII va patir una gran crisi degut a la sobrepoblació i desforestació de l’illa, cosa que va fer que la seva població disminuís dràsticament quedant en 111 habitants el 1877.
Coneguda pels seus “Moais”, va ser descoberta pels holandesos el 1722. La totalitat d’aquests moais van ser enderrocats durant les guerres internes entre diferents tribus de l’illa, i els que podem observar actualment de peu, estan restaurats, i posicionats de forma original.
L’illa va ser formada per 3 volcans, actualment inactius, que van formar l’illa de uns 25km per 10km, això fa uns 160km2 d’extensió, amb l’absència quasi total d’arbres degut a la desforestació que va patir l’illa.
La millor forma de conèixer l’illa és llogant un vehicle, normalment un 4×4, el qual permet un moviment lliure per tots els punts d’interès, entre els moais, els ahu i la platja de sorra blanca d’Anakena.
El Volcà Rano Kao, la villa d’Orongo, la cantera de moais a Ranu Ranaku i els ahu de Tongariki i Akivi, apart de Hanga Roa, són els punts de més interès.
Com a curiositat comentar que els moais estan construits amb pedra volcànica original de l’illa, i són representacions de difunts, els quals donaven protecció a l’illa. Per això tots els ahu, pedestals on descansen els moais”, estan mirant cap a l’interior de l’illa. Tots excepte el ahu de Akivi, que estan mirant la posta de sol durant el solstici d’hivern. Aquests són els únics que miren cap a l’exterior de l’illa.
Comparteix aquest article:
La capital de Xile i la ciutat més poblada del país. Però això no és el primer que sents quan arribes a Santiago… La contaminació transforma els mocs en una pasta negra increïble! Per primera vegada després de més de sis mesos, tornava a tenir aquesta sensació!
Tot i això, Santiago és una ciutat acollidora i estressant alhora! El barri de Bellavista, bohemi, universitari i plè de vida nocturna és un dels punts més calents de la ciutat. Vida de dia, i vida de nit.
Aquí mateix trobem una de les cases del poeta Pablo Neruda, La Chascona. Situada als peus del Cerro San Cristóbal, en el seus dies tenia unes bones vistes de la ciutat… Ara ja només veu edificis moderns…
Per altra banda, tenim la Plaza de Armas, normal i corrent, però és un lloc ideal per a fer un estudi sociològic! Hi trobes de tot i més… realment interessant per seure i observar el bullici de la ciutat. A prop, hi tenim el Cerro Santa Lucia, on es va fundar la ciutat.
Aprofitant l’estada, vaig poder veure l’exposició “Els Guerrers de Xi’an”. Una exposició que va venir a Barcelona durant el Fòrum de les Cultures, però que per preu i aglomeracions de gent, vaig desistir de visitar. Aquí, poder-ho fer un dilluns al matí, gairebé sol i per només 0.70€ d’entrada… Doncs es gaudeix d’una altra manera.
I casualitats de la vida, a Santiago em retrobo amb un molt bon amic de l’institut, amb el que havia perdut el contacte durant 14 anys. Coses de la vida!
Comparteix aquest article:
El volcà Villarrica és un dels volcans actius que hi ha actualment a Xile. Està fumejant i escupint lava de forma continua, tot i que la lava es queda dins el cràter, per sort. Però si és un lloc del que algún dia sentirem a parlar per les notícies quan decideixi entrar en erupció. Les ultimes llengues de lava que va escupir van estar apunt d’arribar al poble… així que no seria massa extrany que la propera acabi en un desallotjament massiu de Pucón.
L’ascens al Villarrica comença a uns 1.400m, al peu d’una estació d’esquí d’allò més rudimentaria. La primera hora d’ascens es fa sobre roca seguint la pista d’esquí, fins arribar a la neu/gel. En el nostre cas, va ser al cap d’una hora, però depenent de l’epoca d’ascens, es pot trobar més aviat o més tard.
D’aquí, comencem a fer ús del material especialitzat com ara els grampons i els piolets. La neu era dura i feia indispensable el seu ús. Durant tot l’ascens el temps va acompanyar d’allò més… Sol, poc vent… resumint, ascens en samarreta i prou. El grup es va anar trencant segons el ritme, fent que el nostre grup, de 7 persones, fós el primer en arribar al cim, no sense haver patit durant les 4 hores que va durar la caminada.
Al cim, un cràter escopint fums sulfurosos que feien irrespirable l’ambient, i de tant en tant, lava als nostres peus, brollant del centre de la terra. Fotos, més fotos, fotos del llac, de Pucón i comencem el descens. No més de 30 minuts al cim, ja que el vent feia de les seves i el fred començava a apretar.
Per baixar, vam tirar pel dret… res de Zig-Zags… I al final, on el pendent ja no era tant pronunciat, descens culístic… és a dir, fora grampons, i a baixar estil “bobsleigh” per uns canals fets sobre la neu, i controlant la velocitat amb el piolet. Un descens d’allò més divertit i ràpid!
D’aquí, ja només quedava desfer el trajecte rocós fins a l’estació d’esquí per tal de tornar cap a Pucón. Total, un ascens de mes de 1.400m sortint de Pucón a les 7:00 del matí i tornant sobre les 15h de la tarda.
Per refer les cames, força malmeses per l’ús poc habitual dels grampons, vaig decidir regalar-me unes hores a les Termes Los Pozones, unes termes naturals a uns 40km de Pucón. El millor de tot, és que la sortida a les termes es fa a les 20h, tornant sobre les 0:30. És a dir, uns banys recomfortants sota la llum de la lluna… idílic!
Comparteix aquest article:
|
|
