Viatjant pel món

Punta del Este és conegut a Argentina i Uruguay com el punt d’estiueig de molts habitants d’aquests dos països. Seria com la platja “cool” de la regió! Però això passa només a l’estiu. Fora de temporada, és una ciutat com qualsevol que poguem trobar a la costa catalana. Molts establiments tancats, la majoria d’habitatges buits, i hotels amb el cartell de “Tancat”.

La sensació de passejar per Punta del Este va ser similar a passejar per Platja d’Aro el mes de febrer! Tranquil·litat absoluta, però difícil trobar un lloc on menjar o poder prendre una cervesa.

Tot i així, és un punt amb un cert interès. Casa Pueblo i la seva bonica posta de sol, situat només a uns 20 minuts en bus de Punta del Este, o el centre de la ciutat, que vindria a ser la peninsula, amb la seva arquitectura perticular, el seu far, el port de pescadors i sense oblidar les platges!

Anar a Punta del Diablo fora de temporada alta (Gener-Febrer) és arribar a un poble de pescadors solitari, amb més de la meitat dels establiments tancats. Però no us imagineu res similar al que pogueu trobar per la costa catalana durant l’hivern. Punta del Diablo sembla que et transporti al passat.

Cases de fusta, “carrers” de terra, un parell de mini-mercats. Tot ideal per a desconnectar del món urbà!

També és cert que hi ha llocs encara més aïllats, com Cabo Polonio, on no hi ha ni electricitat ni aigua corrent, però aquesta opció va quedar descartada completament al fet d’estar fora de temporada, sense transports per arribar-hi.

Gràcies al Fabio i la seva dona, em vaig sentir com a casa al seu hostal, on per arrodonir-ho, havien rescatat a un pingüí del mar tot ple de petroli, i el vam banyar per tal de salvar-lo i portar-lo a l’aigua al cap d’uns dies.

El temps no va acompanyar massa, ja que tota la tarda-vespre-nit del primer dia va estar plovent de forma torrencial, però la llar de foc de l’hostal, i les converses amb la Cecilia van amenitzar l’estada. L’endemà, a passejar i fer fotos del poble i voltants, que segons diuen, durant la temporada alta s’omple de gent que practica surf, i es posa impossible. Llavors, el relax es converteix en stress!

Durant el dia i mig que vaig estar a Montevideo, no em va donar temps de impregnar-me de l’essència de la ciutat! Només em vaig moure per la “Ciudad Vieja” i la costanera, cosa que no em dóna una visió gaire clara de la ciutat! És cert que Montevideo no era el meu principal interès a Uruguay, però com hi havia de passar amb el bus igualment, una parada i fonda, mai va malament!

L’Hostal estava al vell mig de la “Ciudad Vieja”, així que la majoria d’atractius estaven a unes soles pases. La plaça, l’ajuntament, el mercat del port, la costanera…. Una pasejada per la costanera, dinar al mercat de l’abundància, caminada fins la casa de govern i tornada al centre per veure el cabildo i la plaça, amb la seva porta original d’entrada a l’antiga ciutat de Montevideo. Un recorregut interessant i que dóna una bona idea dels origens de la capital.

El meu primer contacte a Uruguay va ser Colonia del Sacramento, una població creada pels portuguesos a l’altre costat del Rio de la Plata, davant de Buenos Aires.

Un centre històric plè de colors, història i carrerons encantadors, Colonia no et demana més d’un dia per a visitar-la. La terminal de bus i la del ferry (des de Buenos Aires), estan a tocar del centre. Això permet, si no es té massa temps, fer una visita d’un dia, arribant al mati i tornant al vespre. Però aquesta no era la meva idea, ja que apart de Colonia, hi havia altres punts d’Uruguay que volia coneixer!

Una cosa si que és certa, Colonia canvia com del dia a la nit si hi ha sol o no! Al arribar, el dia estava mig ennuvolat, i els colors estaven apagats. Però el dia següent, amb un sol de justícia, canvia completament! I també mereix una visita nocturna, amb la il·luminació dels fanals et transporta en el temps, ajudat pels diversos cotxes d’època que es poden trobar aparcats als seus carrers!