Fa gairebé 6 mesos que la idea va prendre forma, i al final, sembla que comença! Sis mesos plens d’ilusió, que han fet que aquest dia sigui realment especial. Sé que deixo molta gent enrera, gent que m’importa moltissim i [...]]]> Avui és el dia! Al final ha acabat arribant com tot en aquesta vida!

Fa gairebé 6 mesos que la idea va prendre forma, i al final, sembla que comença! Sis mesos plens d’ilusió, que han fet que aquest dia sigui realment especial. Sé que deixo molta gent enrera, gent que m’importa moltissim i que trobaré a faltar sense cap dubte! Gent amb la que pensaré en moments difícils, però que també recordaré en moments feliços, perquè ells han format part de tot aquest procés, gent que m’ha animat, ajudat i encoratjat a tirar endavant! Us trobaré molt a faltar! Això no ho dubteu pas! Però les ganes d’iniciar aquesta nova vida són massa grans per mirar enrera. Ja tindré temps de fer-ho en el futur.

Però és moment de començar aquest llarg viatge… un viatge que qui sap on em portarà… cap al nord, cap al sud… Només el temps ho dirà! I jo us ho explicaré tot aquí!

Ara mateix estic volant ja cap a Lima (Perú), el meu primer destí (i l’únic preparat). Si tot va bé, en unes quantes hores ja estaré disfrutant de la primavera austral, deixant el fred de tardor enrera.

Comencem!

         

L’equipatge sempre porta de cap a tothom. Sigui per un cap de setmana, per unes vacances o per una mudança. En aquest cas, el límit el posava la meva motxilla de 55L. Tot havia d’entrar en aquest minúscul espai. Un any resumit en una motxilla [...]]]> Un gran tema per acabar el meu últim dia!!

L’equipatge sempre porta de cap a tothom. Sigui per un cap de setmana, per unes vacances o per una mudança. En aquest cas, el límit el posava la meva motxilla de 55L. Tot havia d’entrar en aquest minúscul espai. Un any resumit en una motxilla que, encara que siguis el campió mundial de Tetris, és impossible.

Comences a despendre’t de coses… Aquelles que t’emportes “per si de cas”… quelcom que molt possiblement carreguis durant 10 mesos sense utilitzar-ho. Allò que potser algun dia necessitaràs… Doncs això és el primer que cau de la llista. Si un dia ho necessites, ho compres! Prefereixo comprar un jersei, per exemple, que carregar-lo 6 mesos a la motxilla.

Al final la cosa ha quedat així:

- 6 Samarretes (2 d’elles de màniga llarga)
- 4 pantalons (1 texa, 2 de travesia, 1 pirates)
- 1 jersei (regal dels companys de feina! Gràcies!)
- 1 forro polar
- 1 jaqueta NovaDry
- Sac de dormir
- Botiquín (Gràcies a la Farmàcia Garrabou de Terrassa)
- Necesser
- 2 parells de calçat
- 1 xancles
- Mosquitera
- Tovallola de microfibra
- Banyador
- Guia de Perú

A nivell tecnològic:
- Ordinador portatil netbook
- Càmara reflex digital i càmara compacte
- iPod
- Lector de llibres electrònics

Tot això, ha entrat a la motxilla de 55L, més la motxilla pel dia a dia corresponent. Segur que em sobrarà alguna cosa, i alguna altra em faltarà, així que anirem modificant el seu contingut durant el viatge.

         

L’afluència de gent a les festes de comiat m’ha sorprès molt gratament. He pogut despedir-me de molta gent de la millor forma possible… passant una estona [...]]]> Aquest cap de setmana ha estat plè d’emocions. S’han encadenat 3 comiats molt importants per a mi. Amics de l’oficina, amics de tota la vida i la familia.

L’afluència de gent a les festes de comiat m’ha sorprès molt gratament. He pogut despedir-me de molta gent de la millor forma possible… passant una estona agradable amb tots ells, entre riures i bromes, llàgrimes i abraçades… Tot és vàlid per tal de mostrar les emocions que events com aquest evoquen en la gent, entre les que m’incloeixo. Un combinat d’emocions que fins al cap d’uns dies no asimiles.

Només em queda donar les gràcies a tots els que van poder compartir aquests moments, i despedir-me dels que no van poder. Ens veurem ben aviat.

Us deixo algunes fotos:

         

Seguint les recomanacions de l’Ignasi Garcia entre d’altres, em vaig decidir pel Centre de Salud Exterior del carrer [...]]]> Les vacunes són essencials per a prevenir malalties que podrien provocar problemes de salut, i més tenint en compte un viatge de llarga durada com aquest, amb destinacions de risc com l’Amazones o el Sudest Asiàtic.

Seguint les recomanacions de l’Ignasi Garcia entre d’altres, em vaig decidir pel Centre de Salud Exterior del carrer Bergara a Barcelona, descartant el famós de Drassanes. La recomanació venia bàsicament per les receptes de la Profilaxis de la Malària. A Drassanes fan receptes pel LARIAM mentre que a Bergara les fan pel MALARONE, que segons es comenta, té menors efectes secundàris durant el tractament.

El dia i hora senyalada (1 mes abans de marxar), allà estava… omplint un formulari on no hi havia espai per posar tots els països per on vull viatjar, així que em vaig decidir a substituir-ho tot per un “diversos països”. A mi em va semblar suficient, però a la metgessa no. Em va demanar un pla de viatge més detallat, moment en el que va començar a escriure dins l’imprès per tots els laterals possibles (el formulari és de tamany DinA5). Al moment, treu un llibre tamany “Altes de la Gran Enciclopèdia Catalana” i comencem a revisar totes les destinacions de risc.

Al no tenir el carnet de vacunes actualitzat (o no haver-me tornat a vacunar), era necessari també posar recordatoris d’algunes vacunes que hagués pogut evitar, com la del Tètanus. Així que sumant, sumant, arribem a la bonica xifra de 5 vacunes (Febre Groga, Poliomielitis, Hepatitis A, Febre Tifoidea i Tètanus). Vam seguir repassant el “gran libro de Petete” de les vacunes fins que va sortir la paraula clau que estava esperant des de l’inici de la visita: “animals”. Perquè…?

Parlant fa uns dies amb en Javi, m’explicava que ell ja s’havia anat a posar les vacunes. I em va explicar l’anècdota que li va passar a Drassanes. Estant dins la visita, la doctora li va explicar que normalment, la vacuna de la ràbia es fa servir com a emergència, per tant, es reservaven les vacunes per a casos d’aquest tipus. A més, li comenta:
- “A veure, que et mossegui un animal, és poc probable. I que a més, aquest animal tingui la ràbia, encara menys probable.” El Javi es va quedar més tranquil… les probabilitats són petites. Just al moment que la doctora deixa anar la seva frase bomba: “Això si… Si això passés, et moriries!”, acompanyant aquesta bomba amb aquesta altra: “Però clar… en aquests moments no en tenim al centre”… Em puc imaginar el que li va passar pel cap al Javi… Quelcom de l’estil: “Gràcies per posar-me la por al cos”… per ser fins…

Així que al sentir la paraula “animals” de la boca de la metgessa que tenia davant, em vaig afanyar a explicar-li que tenia intenció de fer treballs de granja a diversos països (opció que no descarto, però de moment remota), fent èmfasi al fet d’estar en contacte amb animals. Dit això, no va tenir més remei que afegir la vacuna de la Ràbia a la llista, ampliant-la a un total de 6.

I gràcies a la vacuna de la Ràbia, em van repartir les vacunes en 2 dies diferents (sino, em tocaven les 5 de cop), ja que la vacuna de la ràbia es subministra en 3 dosis (primera dosi, als 7 dies i als 21 dies).

Per tant, al final les vacunes van quedar distribuides en dos grups, sent:

• la Febre groga, 1a dosi de la Ràbia, Poliomielitis i Hepatitis A el primer dia,
• i 2a dosi de la Ràbia, Febre tifoidea i Tètanus el segon dia.

Ara per ara, ja només queda la tercera dosi de la Ràbia.

Remarcar que la vacuna de la febre groga és la més susceptible de provocar reaccions febrils, normalment al cap de 7 dies. En aquest cas, un simple Ibuprofeno o similar, descans i l’endemà a treballar de nou!

Apart de les vacunes, quedava el tema de la Profilaxis de la Malària. Com comentava al principi, les receptes que em van facilitar a Bergara són per al MALARONE. En el meu cas, tinc receptes per a tractaments preventius i d’emergència. El perquè dels dos tractaments es deu a que el tractament no es pot allargar més de 28 dies, així que m’emporto un tractament de prevenció per la meva estada a d’amazones (primera zona de risc) que durarà aproximadament uns 7-10 dies, i un tractament d’emergència per fer front a la meva estada per tot el Sud-est asiàtic (segona zona de risc, però amb estada superior a 28 dies).

El tractament d’emergència es basa en el mateix comprimit de Malarone, però alterant les dosis, en aquest cas, es un tractament de 4 pastilles de Malarone durant 4 dies (en front de 1 pastilla al dia del tractament preventiu), per frenar l’enfermetat fins que et poden fer el tractament necessàri a un hospital.

         

Aquesta data quedrarà guardada dins la memòria com el dia que em vaig adonar que ara, era el moment de fer un canvi de rumb en la meva vida. [...]]]> Han passat ja uns quants mesos des d’aquell 25 d’Abril de 2009. Una data senyalada dins aquest nou projecte, que arrencarà el proper 22 d’Octubre.

Aquesta data quedrarà guardada dins la memòria com el dia que em vaig adonar que ara, era el moment de fer un canvi de rumb en la meva vida. Una idea que feia ja anys es passejava dins meu, latent, esperant el moment en que un catalitzador la fés emergir del fons de la meva consciència.
Un catalitzador en forma de Javi, un amic que, amb ganes de conèixer món i conèixe’s a si mateix, em va explicar el seu projecte. Un projecte que em va atrapar des de la primera paraula fins la última. El catalitzador s’acabava d’encendre sense opció d’apagar-se.
Només van fer falta unes consultes tècniques i algunes altres amb el coixí per prendre la decisió de la que ara mateix estic tant expectant que es converteixi en realitat.

Un canvi de rumb que porta ja 6 mesos prenent forma, un període plè de decisions complexes, explicacions i preguntes sense resposta, o com a mínim, sense resposta concreta. Plena de frases com ara “Quina enveja!”, “Estàs segur del que fas?”, “Tot sol?? On vas animal!!” entre altres, que s’han anat repetint una vegada i una altra, pronunciada per amics, familiars, companys i coneguts. Uns mesos plens de ganes i ilusions per tal que aquest projecte es pugui fer realitat ben aviat.

I finalment, el 22 d’Octubre, comença aquesta nova aventura, una aventura només amb inici a Lima (Perú)… però sense fil conductor,… Només una gran quantitat de punts a unir. Una història que s’anirà escrivint sobre la marxa en aquest blog, i que us convido a compartir amb mi!

Benvinguts a ViatjantPelMon.com.