Viatjant pel món » Perú

Video: Vol del Còndor al Canyó del Colca en HD

Oriol — Fri, 25 Dec 2009 21:35:00 +0000

Vol del Còndor al Canyó del Colca en HD from Oriol Sala on Vimeo.

Video: Machu Picchu 360º en HD

Oriol — Tue, 15 Dec 2009 10:50:53 +0000

Machu Picchu 360º en HD from Oriol Sala on Vimeo.

Video: Buggies i Sandboarding al desert de Huacachina

Oriol — Sun, 13 Dec 2009 01:46:23 +0000

Buggies i Sandboarding al desert de Huacachina from Oriol Sala on Vimeo.

Resumint Perú…

Oriol — Thu, 10 Dec 2009 07:58:41 +0000

Perú habitualment ha estat lligat amb Machu Picchu, però és un país molt més enllà d’això. La zona nord del país està molt poc explotada turísticament, cosa que el fa realment agradable i interessant.

La ruta estandar del sur, és la més turística i més prostituïda a nivell turístic. La línia Pisco-Ica-Nazca-Cusco està totalment enfocada al turisme, perdent en molts casos l’essència màgica d’aquests indrets, però que encara pots trobar fora d’aquesta ruta.

En aquestes ciutats, els preus són més elevats (pels turistes), i les activitats tenen preus astronòmics que s’han de negociar.

Tot i així, Perú és un país amb llocs i gent molt agradables, mil racons que tot i estar un total de 38 dies, has de deixar per una altra ocasió. Un destí totalment recomanable!

El cost a Perú és relativament econòmic si extraiem les activitats turístiques cares com ara el “The Inka Trail”, el vol Lima-Iquitos-Lima amb StarPeru o el vol sobre les Linies de Nazca.

Teniu més informació sobre allotjaments, transports, fotos i mapes de ruta a la pàgina de Perú.

Canyó del Colca

Oriol — Tue, 08 Dec 2009 22:21:50 +0000

L’atracció turística més important de la zona d’Arequipa és el trek pel Canyó del Colca i els seus còndors.
El canyó té una profunditat d’aproximadament 1.200m. És una reserva natural dels còndors, els quals volen de forma quasi de show cada dia entre les 7:00 i les 9:00 del matí.

Per fer aquest trek, vam escollir una durada de 3 dies i 2 nits, sortint d’Arequipa a les 3:00am per poder arribar a la “Cruz del Cóndor” ben d’hora, però el primer dia no vam veure cap còndor des del mirador. D’allà vam anar a Cabanaconde, el poble més important de la zona, a la part més elevada del canyó. Allà vam començar el descens de 1.200m per un camí en zig-zag per la paret del canyó, d’uns 6.5km.

D’allà, un cop creuat el riu Colca, ens vam elevar uns 300m fins al poblat de Cosñirua, on vam dormir i descansar, per poder fer l’ascens els dia següent.

Després de baixar els 300m fins el riu, vam arribar a l’Oasis, un oasis natural al fons del canyó, on ens vam poder banyar a les piscines d’aigua dels manantials, dinar i començar l’ascens cap a Cabanaconde.

Aquest cop per un altre camí, de 5km, que vam aconeguir ascendir en 2:45h.

Un cop a Cabanaconde, sopar i dormir, per l’endema tornar al Mirador de la “Cruz del Cóndor”, però aquest cop sent allà a les 7:30 per poder veure els vols dels còndors.

Al cap d’una estona, comença l’espectacle… Comencen a sortir diferents còndors que van fent el seu vol davant del mirador… Diuen que no tants com és habitual, perquè és època d’aparellament. Tot i així visualitzem mitja dotzena de còndors, joves, adults, mascles i famelles… una mica de tot, tot esperant el bus que ens portarà a Chivay, on descansarem a unes aigues termals i dinarem, per tornar definitivament a Arequipa.

Arequipa, la ciutat blanca

Oriol — Sun, 06 Dec 2009 18:29:47 +0000

Després d’intentar durant 2 dies marxar de Cusco direcció a Arequipa però no poder fer-ho per culpa de la vaga dels agricultors que tallaven la carretera entre Cusco i Arequipa-Lima, el dilluns aconsegueixo marxar. El bus nocturn em surt gratis per culpa de l’overbooking a la clase VIP, així que viatjo en classe normal per 0 Soles.

Arequipa és la ciutat blanca. Això es deu a que la ciutat està envoltada de muntanyes de pedra blanca, utilitzada en molts edificis del centre històric. És una ciutat diferent de la resta, tranquila i amable… sense venedors ambulants buscant la seva presa turística pel carrer. M’allotjo al centre, a dos cantons de la Plaza de Armas. Allà em trobo al Francesco i la Ewelina, amb qui faig el Canyó del Colca.

La visita més important a Arequipa és el Monestir de Santa Catalina, una ciutat dins d’Arequipa. El monestir és enorme, amb carrers interiors que porten de cel·la en cel·la, claustres i estances ara convertides en sales d’art. Els colors evoquen tranquillitat i pau…

Per acabar, aconseguim menjar el famós Cuy. Un plat típic a Perú, però que aconsellen menjar a Arequipa. El Cuy és un animaló similar al hamster, una mica més gran. Al primer moment, quan et porten el plat, realment impressiona veure’l allà, però el gust és bo, similar al conill, i diuen que sense gens de colesterol i molt sa. Una altra cosa a tatxar de la llista.

Pisaq, el mercat dominical

Oriol — Fri, 04 Dec 2009 09:32:34 +0000

Pisaq és un petit poblet situat a uns 45 minuts amb bus de Cusco. Aquest poble té un important mercat dominical, on es poden trobar des de menjar a articles d’artesania o souvenirs.

El mercat és increiblement encantador… plè de gent, colors i olors diferents. El menjar està bonissim, i la barreja d’olors et fa transportar a un lloc místic.

Els diferents colors també ajuden a desconectar per un dia de la gran ciutat de Cusco. Es pot passejar tranquilament sense haver de dir “No, gracias!” cada dos per tres. La gent és amable i agradable. Un lloc ideal per passar un dia de diumenge diferent.

Cusco, la ciutat del “No, gracias”

Oriol — Fri, 04 Dec 2009 00:06:10 +0000

Cusco és la ciutat més turística de Perú, i això implica unes certes conseqüències. La ciutat en sí és molt bonica i agradable, però està farcida de gent oferint tot tipus de serveis (excursions, restaurants, massatges, artesania, pintures, etc…). Això implica armar-se de paciència i intentar ser el més educat possible i dir la frase per excelència de la ciutat, la “No, gracias!”.

Al ser una ciutat tant turística, també implica que els preus de totes les activitats enfocades al turisme tenen uns preus exagerats, comparats amb altres serveis. Totes les atraccions com ara la Catedral, la Companyia, museus i d’altres són de pagament. Les excursions organitzades també tenen preus inflats, els quals has de negociar i renegociar mil vegades per tal d’obtenir un preu relativament correcte.

Però si t’allunyes una mica del centre històric, pots trobar restaurants d’allò més econòmics, amb menús de dos plats i beguda per 3 Soles.

El casc antic té encara algunes referències Inques, però l’època colonial espanyola va destruir gairebé tota existència d’aquest imperi. Es pot observar en un dels carrers principals, l’estructura d’un mur inca, amb el seu igual colonial just al davant. Allà es pot veure la pedra dels 12 angles, que encaixen perfectament amb les pedres adjacents. També es pot observar la inclinació d’uns 10º que ajuda al mur a no caure en cas de terratrèmol.

Al final d’aquest carrer, trobem el barri de San Blas, conegut per ser el barri bohemi de Cusco, plè d’artesans i botiguetes.

Camí de l’Inka – Machu Picchu

Oriol — Tue, 24 Nov 2009 09:33:12 +0000

Tres mesos més tard de fer la reserva per poder gaudir d’aquesta aventura, el dia ha arribat.

El Camí de l’Inka és un dels varis camins que arriben a Machu Picchu, però és el més important i conegut. L’aventura comença al km 82 d’aquest camí, prop de Ollantaytambo.

El camí està programat per fer-lo en quatre dies. El primer és el més fàcil, ja que entre que arribes al control de km82 i accedeixes al camí, ja són més de les 10 del matí. Durant el camí, has de portar tu mateix tot el material que necessites, apart del sac de dormir i la estorilla. La resta (tendes, taules, menjar, etc…) ho porten els portadors. Al nostre grup de 25 persones, portavem 25 portadors apart dels 4 guies. També pots contractar un portador personal perque et porti la motxilla.

El menjar durant el camí es basa en sopes, pollastre, peix, arròs i pasta. Pels matins, pancakes i torrades. Tè i mate de coca a tots els àpats per evitar el mal d’altura.

El segon dia és el més dur, ja que apart de caminar més de 7 hores, pases pel port més alt del camí a 4.200m, começant des del campament de la primera nit a 3.000m, i dormint al segon a 3.600m. I a més, si està tot el dia plovent, encara es fa més dur, perquè les pedres rellisquen molt, i s’ha de vigilar molt.

El tercer dia, és el més llarg, amb unes 9 hores de caminada, en un terrent de pujades i baixades constants, fins que les dues últimes hores, fas un descens de 1.000m per arribar al tercer campament. Aquest descens es fa pel camí plè d’escales originals de l’època Inka, i per tant, els genolls i bessons pateixen molt.

El quart dia és el més tranquil, ja que només es caminen unes 2 hores, per arribar a les 6:30 al Machu Picchu. Un cop passes la Porta del Sol, l’últim port, la vista és espectacular, i te n’adones que els 4 dies valen la pena per poder gaudir de la vista.

Visita guiada pel Machu Picchu i estona lliure per gaudir de l’inmensitat de la ciutat…

Aquí acaba el camí, on per tornar a Cusco s’agafa un tren i un bus que en 3 hores et tornen a la civilització.

Aquesta és una foto original de National Geographic en l’expedició que va descobrir el Machu Picchu el 1912, cobert d’una vegetació implacable, que va ajudar a conservar quasi la totalitat de la ciutat. Es comenta que el 80% de la ciutat de Machu Picchu és original, i només un 20% és reconstrucció…

Calma a 4.500m al llac Llaca – Huaraz

Oriol — Mon, 23 Nov 2009 08:21:32 +0000

Calma a 4.500m. Llac Llaca a Huaraz – Perú from Oriol Sala on Vimeo.

Per veure el vídeo en Alta Definició, clica aquí.