Viatjant pel món

Ubud està situat al centre de l’illa de Bali. És el punt turístic més important, però per sort, encara conserva una mica d’autenticitat. Tot i que ha evolucionat moltíssim, i hi pots trobar hotels i restaurants per a tots els gustos, segueix mantenint un encant especial. Ja sigui pel seu mercat d’artesania (en el seu moment el més gran de Bali), o per la infinitat de temples i estatues que poblen cada casa i cada cantonada.

També és conegut pel seu bosc de monos, o Monkey Forest. Una reserva a tocar del poble, per no dir a dins, on els monos es barregen amb turistes, esperant que aquests els donin el seu menjar preferit, els platans. Però apart d’aquest espectacle, en pots veure altres encara més graciosos, com per exemple els crits i llàgrimes d’adolescents ja en els seus 20 i escatx, quan un mono impacient els intenta agafar el menjar estirant la bossa.

Per altre banda, també té els seus típics camps d’arròs pels voltants, i altres atractius a les rodalies, com la Cova de l’Elefant. Al centre mateix, hi trobem el mercat, on pots trobar absolutament de tot. Carrerons laberíntics, amb 2 o 3 pisos d’alçada, estan plens de botiguetes de no més de 10m2 on hi podem trobar roba (típicament local i imitacions de marques internacionals), objectes de fusta tallada, souvenirs o menjar. El regateig està a l’ordre del dia, amb preus inicials que fan riure, i que redueixen a més de la meitat amb només fer una passa cap a la següent botiga.

Ubud, tot i la quantitat de turistes, és un lloc relaxat i tranquil. La gent d’allò més agradable, alguns només amb la intenció de vendre algun producte, i d’altres simplement per naturalesa innata. I a tants restaurants i hotels, tants Spa i centres de massatge. I clar, amb tanta oferta, no podia marxar d’Indonèsia sense esperimentar un massatge Balinès. Rondant pel poble, vaig ensopegar amb un Spa realment bonic, amb una decoració molt agradable, i amb preus una mica per sota dels vistos al carrer principal. Així que a la tarda, cap allà a relaxarme. Un massatge d’una hora, val unes 60.000 rupies (uns 5.50€). El dia següent, just l’últim abans d’abandonar el pais per dirigir-me cap a Singapur, el meu proper destí, vaig gaudir d’un altre massatge, en aquest cas, un massatge amb pedres (Stone Massage) d’una hora i mitja, per 140.000 rupies (uns 12€).

Sense cap mena de dubte, el millor lloc per abandonar Indonèsia, marxant amb una sensació de relax i gratitud amb els balinesos, que han fet d’aquests 27 dies a Indonèsia, una experiència excel·lent.

Conegudes com “les Gili”, Gili Trawangan, Gili Meno i Gili Air són tres illes al nord-oest de Lombok. Tres illes sense cap tipus de transport motoritzat, l’única forma de desplaçar-se és a peu, en bicicleta o en carro, els taxis de l’illa.

A les tres illes es pot accedir des de Lombok amb barques tradicionals en uns 30′, però també hi ha enllaços entre elles. De les tres, Trawangan és la més gran i possiblement la més turística, i per això la vam escollir per passar-hi el cap d’any. La segona raó és que des de Trawangan, hi ha el fast boat (barca ràpida) que la conecta amb Padangbai (Bali) en una hora i mitja. Arribar a Bali per la via lenta suposa tornar a Lombok fins a Lembar i un ferry de 5h. La diferència, al ser temporada baixa no era tan exagerada per perdre tot un dia. Els preus eren 200.000 IDR pel trajecte llarg i lent, i 300.000 per la barca ràpida.

Tot i que la primera idea, o la que teniem quan vam arribar el 27 de desembre no era passar-hi el cap d’any, però veient com s’estava complicant el tema de l’allotjament, amb overbookings i preus astronòmics, vam decidir postposar Ubud per després de cap d’any, i quedar-nos als bungalows on teniem assegurat l’allotjament fins el dia 1. Una bona idea, ja que el dia 30 i 31 vam arribar a veure a gent amb maletes als carrers a les 22h buscant allotjament. Si, d’allotjament n’hi havia, però estaven demanant preus de fins a 1.200.000 IDR quan nosaltres estavem pagant 100.000 IDR!! (1€ = 11.700 IDR)

Gaudir de les platges de Trawangan és un plaer! Nosaltres estàvem a la punta nord de l’illa, fora del poble principal. Això implicava que a la platja no hi havia gairebé ningú! La part oest i sud de l’illa no hi ha massa allotjaments i encara menys llocs per menjar, així que crec que vam tenir sort a trobar aquest lloc, que vam descobrir el primer dia, donant la volta a l’illa per fer-ne un reconeixement, el qual vam trigar menys de 2h caminant!

Pel que fa a la nit de cap d’any, res d’especial! Hi havia algunes festes a la platja i a alguns locals del poble. Primer vam decidir sopar amb unes veines de bungalow de Suïssa, però quan ens vam disposar a anar cap a les festes, va començar a ploure torrencialment. Després d’esperar una bona estona a veure si parava, vam decidir anar a dormir. A més, el dia següent al migdia teniem la barca cap a Bali, amb destí final a Ubud.

P.D.: Fotos gentilesa de Fui Choon Chu (la meva companya de viatge a Indonèsia)