Viatjant pel món

Tothom que pensa en Brasil pensa en Rio de Janeiro, una ciutat plena de platges, gent bronzejada per Copacabana, caipirinhes i faveles.

Tot i que no seria el destí que més m’ha agradat de Brasil, Rio és una ciutat realment interessant per passar-hi uns dies. Té mil llocs on anar, alguns d’ells no massa recomanables, però la majoria accessibles, i gens perillosos si no fas el “turista” ensenyant la bitlletera o la càmara de fotos a la gent.

Per començar, una visita al centre, amb la catedral, el teatre i l’estació del bondi (tramvia) que puja a Santa Teresa. Un recorregut bonic, des d’on es pot tenir una bona vista de la ciutat. L’experiència del bondi és més que recomanable, i a més, molt econòmic (0.60R$).

La segona, i potser una de les més conegudes, és el Crist Redentor de Corcovado. Una bona idea és arribar-hi a mitja tarda i tornar amb l’últim tren, així ens permet veure la ciutat de Rio de dia i de nit. I és un canvi espectacular.

Passejar per les platjes de Copacabana, Ipanema o Leblon és un exercici de resistència. Són platges força llarges, que si vols caminar, et portarà algunes hores, però és la millor forma d’observar la vida dels cariocas. Volley platja, “chiringuitos”, molt bronzejat i alguns cosos esculturals.

Si coincideix en temporada de futbol, també es pot gaudir d’un bon partit a l’impressionant estadi de Maracanà. Es pot visitar durant el dia, com el Camp Nou a Barcelona, però si es pot aprofitar, aneu a veure-hi un partit, i les entrades tampoc són cares (50R$).

Per últim, tenim el Pão de Açúcar, una roca de uns 400m d’alçada que es pot accedir des d’un telefèric i des del qual es pot obtenir una panoràmica genial de tota la costa de Rio de Janeiro, des de Leblon, Ipanema, Copacabana, Flamengo fins l’aeroport.

La Chapada Diamantina és un dels llocs a visitar a Brasil. Per arribar-hi, només cal agafar un bus des de Salvador que triga unes 6 hores en arribar a Lençois. Allà, pots contractar el tipus d’excursió que més t’agradi, des de tours en cotxe d’un dia, a caminades de fins a 10 dies.

Nosaltres vam decidir-nos per una caminada de 3 dies, des de la Vall de Capao fins a Lençois, 36km en 3 dies. El més interessant és que dins el parc, no hi ha allotjaments, i toca dormir dins coves naturals.

El nostre guia, al qui jo anomenava Eto’o per la seva semblança al jugador de futbol, ens va ajudar en tot moment, fent de la nostra travessia una experiència fantàstica.

La nostra travessia va començar a Capao, en sentit contrari a la majoria de tours, així podiem evitar aglomeracions en els punts de parada o bany. D’allà, vam caminar fins a la part superior del salt d’aigua de Fumaça, amb una altura de 400m. La vista des de dalt, és realment impressionant. D’allà, vam anar baixant per diferents muntanyes fins arribar a la base de la vall, on teniem el nostre primer “allotjament”. Al costat d’un riu, una cova ens servia per a dormir.

El segon dia, seguint riu amunt, vam arribar a la part inferior de Fumaça. 400m de paret amb un lleu cabdal d’aigua. Els corrents d’aire la convertien en una lleugera pluja que mullava tota la vall, i el petit llac que hi ha a la base. D’allà, desfent el camí fins al campament, vam seguir el mateix riu en direcció contrària, dirigint-nos al segon “allotjament”, passant per algunes piscines naturals, on vam aprofitar per banyar-nos i refrescar-nos. Allà, ens esperava una segona cova, on entre sorolls estranys i una mica de fred, vam dormir.

El tercer i últim dia, va ser força dur, amb un parell de muntanyes per creuar, i un dia molt calorós. Per sort, un parell de piscines naturals ens van permetre combatre la calor. L’última d’aquestes piscines, tenia un tobogan natural, com un parc d’atraccions aquàtic, del qual anaves a parar a la piscina! Molt divertit!

Així és com ens van fer sentir a Salvador, o més ben dit, a l’hostal que vam estar a Pelourinho, el Hostel Cobreu, on l’Héctor i l’Amelia ens van obrir casa seva per gaudir de tot el que Salvador ens podia oferir.

Mentre l’Héctor ens oferia uns excel·lents esmorzars, l’Amèlia ens recomanava tot el que podíem fer a la ciutat, i fins i tot m’ajudava a comprar un bitllet d’avió fent servir la seva tarjeta de crèdit!

També gràcies a l’Amèlia, vam poder gaudir, amb ella, d’una sessió de musicoteràpia per tan sols 5R$, o una primera lliçó de capoeira per 15R$. O també de la música al carrer que hi ha cada dimarts, just a les escales que hi ha al costat del hostel!

Apart d’això, recomanar moltissim aquesta ciutat. Té molt a oferir, i si teniu una mica de cap, no té perquè passar-vos res del que tothom us explicarà de Salvador. Si vigiles, no t’ha de passar res! Serveix molt en aquest aspecte seguir els consells que ens van donar a l’hostal!

Pelourinho, el centre històric amb les seves esglésies, els seus elevadors per baixar a la part baixa de la ciutat, museus i molta vida al carrer. Per altre banda, tenim Barra i la zona de platges de Salvador. No estan malament, però si busques platja, vés més al nord! San Antonio també té el seu encant, especialment una botiga on l’Amèlia ens va explicar que la gent ven les seves pertinences i on podies trobar i comprar fins i tot, fotos de família, evidentment no de la teva! Tot una mica curiós!

I si us agrada la capoeira, Salvador és la vostra ciutat!