I aquí acaba el II Congrés Volta al Món! Sisi, a les 3 les matí. Organització i blocaires hem seguit parlant de #voltaalmon! Magnífic event! - 6 days ago
Quina relació tenen els volcans amb el canibalisme??
- Vanuatu, illes del pacífic on menjaven humans fins fa 25 anys! #voltaalmon - 1 week ago
Una de les ciutats més altes del món, segons els seus habitants, la segona amb 3.967m, és més coneguda per les seves mines, les quals han estat explotades durant els últims 500 anys, extraient plata, coure, zinc, etc…
Actualment les mines segueixen en funcionament, però amb una activitat molt menor. La plata ja es troba en molt poques quantitats, i els altres minerals ja no dónen tanta riquesa a la ciutat. Això ha fet que la ciutat perdés amb el temps la seva gran esplendor dels segles passats, on va patir un creixement desmesurat, passant a ser una de les ciutats més grans de sudamerica.
Gràcies a aquesta gran importància a nivell mundial, Potosí compta amb molts edificis colonials que han fet que la ciutat sigui Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La catedral o la Casa de la Moneda són alguns dels edificis que van propiciar aquesta declaració.
Tot i així, Potosí és coneguda per les seves mines, i per la posibilitat de poder fer “turisme” al seu interior. Això no seria res fora del normal, si no fós perquè les mines encara estan en funcionament, i que dins els tunels es confonen miners amb turistes.
L’experiència a l’interior de les mines és estressant. Pols, aigua i fang es barrejen amb explosions i tremolors, sota els peus o sobre el cap, que fan que el cor et surti de lloc! Però per altra banda, tens el contacte directe amb els miners, els quals t’expliquen les seves experiències com a miners.
Durant l’estada a La Paz, Bolívia, vaig poder viure en directe el procés electoral per a la presidència del país. El dia 6 de desembre es va paralitzar el país per viure unes eleccions molt importants… Tots els pronòstics donaven a Evo Morales com a president reelegit, i així va ser.
La Cloe ens va avisar que diumenge a la tarda el nou president faria el seu discurs a la seu presidencial a la Plaça Murillo. Després d’esperar juntament amb milers de bolivians, el nou president va sortir al balcó juntament amb el vice-president.
Sucre, o oficialment coneguda com a “La ilustre y heróica Sucre”, és la capital constitucional de Bolívia. Manté aquest estàtus des de la guerra civil de finals del s.XIX (1898-1899) entre La Paz i Sucre. És una ciutat relativament petita, amb uns 230.000 habitants.
El centre històric de Sucre és Patrimoni de la Humanitat de l’Unesco des de 1991, i és conegut com a La Ciudad Blanca, ja que tot el casc antic és de color blanc, amb obligació municipal de pintar les facanes un cop per any, prohibició de llums de neó… Això li dóna una atmosfera relaxant, la qual enganxa i obliga a fer una parada per descansar.
La ciutat compta amb diversos museus i punts d’interès, com ara el Mirador de Recoleta, la Casa de la Libertad, Museu d’arts andines, etc… La panoràmica des del mirador es excepcional, i a la Casa de la Libertad, es pot observar l’original de la primera constitució de Bolivia.
A les afores també hi ha el “Parque Cretácico”, que compta amb el major conjunt de patjades de dinosaures. Al visitar-lo, vais retrocedir en el temps, recordant els meus moments d’escola, fent una visita cultural… Tot i així, recomanable al 100%.
La Paz és la capital política de Bolívia. Una ciutat d’aproximadament uns 800.000 habitants, i 1.600.000 si també hi afegim la població de El Alto. La ciutat és caòtica, tant a nivell de trànsit com a nivell humà. Comparada amb altres ciutats, té molta menys població, però dóna la sensació de tenir 4 o 5 vegades més de persones si jutgem l’activitat de la ciutat.
La ciutat en sí, no té gaire atractiu a nivell turístic apart de la “Carretera de la Muerte” i del Huayna Potosí. Em vaig instal·lar a una de les dues zones turístiques i més segures de la ciutat, San Francisco. L’altre és a escasses 5 cantonades, anomenada Murillo.
Una de les sorpreses que ens va donar La Paz va ser poder viure un procés electoral en viu. El diumenge 6 de desembre es van celebrar eleccions presidencials, les quals van paralitzar completament el país. Transports, agències, restaurants, botigues… tot estava tancat.. Potser només un 10% estava obert, donant un aire molt diferent… per un dia cada 5 anys, la ciutat de La Paz és realment això, PAU.
Per acabar-ho d’adobar, la Cloe ens va informar que per la tarda, Evo Morales, el nou president electe, faria una compareixença publica a la Plaça Murillo, molt a prop d’on érem nosaltres… Allà vam aparèixer per viure un moment històric per Bolívia, ja que Evo Morales va obtenir més d’un 62% dels vots, cosa que li dona altre vegada poder per governar el país.
