Salar des del Jeep from Oriol Sala on Vimeo.

Els bolivians, a diferència dels peruans, no intenten vendre a la força. A Bolívia ets transparent a nivell econòmic, al contrari de Perú, on et [...]]]> Bolívia es un país que sorprendrà a tothom. Un lloc que encara no està turisticament massificat i que permet viure una experiència una mica més “real” dins el país.

Els bolivians, a diferència dels peruans, no intenten vendre a la força. A Bolívia ets transparent a nivell econòmic, al contrari de Perú, on et sents un símbol d’€ amb dues cames.

Els allotjaments són bons, però la xarxa de transports és una mica antiga i precària. A vegades, per fer 200km trigues 6h o més, però et permet compartir aquest temps amb gent local amb els seus animals (pollastres, gats, etc…) dins un autobús atrotinat i sense quasi ventilació.

Un tret negatiu en referència a Bolívia és la brutícia que trobes per tot arreu, sobretot als vorals de les carreteres, ja que per ells, és un gran abocador de deixalles, les quals llencen per la finestreta de l’autobús sense cap mena de remordiment. El paisatge a vegades és completament escandalós.

En quan a cost de l’estada a Bolívia, no ha estat tant barat com m’esperava. El cost de la vida, i del turisme, ha pujat força els últims anys, provocant que el cost mitjà per dia sigui una mica més elevat. Com al resum de Perú, no estan inclosos els costos de les activitats turistiques, com el descens a la Carretera de la Mort o l’ascens al Huayna Potosí.

Així dona un cost mig de 17,90€ / dia
Canvi de divisa: 1€ = 10.20 Bolivianos

Allotjament:

• Copacabana: Hostal Emperador – 25Bs (triple amb bany)
• Isla del Sol: Hostal Las Islas – 25Bs (triple sense bany)
• La Paz: Hotel Sagarnaga – 50Bs (triple amb bany i TV)
• Sucre: B&B Santa Cecilia (C/ Potosí 386) – 50Bs (doble amb bany, TV i esmorzar) / 40Bs (doble sense bany i amb TV i esmorzar)
• Potosí: The Koala Den – 50Bs (triple amb bany i esmorzar)
• Uyuni: Hotel Avenida – 50Bs (triple sense bany)

Transport en Bus:

• Copacabana – La Paz: Vicuña – 4h – 25Bs
• La Paz – Sucre: Trans Copacabana I M.E.M. – 13h – 132Bs
• Sucre – Potosí: 6 de Octubre – 3:30h – 17Bs
• Potosí – Uyuni: Quijarro – 6h – 30Bs

Activitats:

• La Paz: Barro Biking – Ruta de la Mort – 400 Bs amb bici amb doble susp.
• La Paz: Travel Tracks – Huayna Potosí – 630 Bs (2dies de trek)
• Potosí: Silver Tours – Mines de Potosí – 60Bs
• Uyuni: Quechua Connection – Salar de Uyuni (4 dies) – 750Bs

Sel·lecció de fotos de Bolívia

Articles relacionats amb Bolívia:

• El Salar d'Uyuni sobre un 4x4 - 07/02/2010
• Resumint Bolívia... - 06/02/2010
• Video: Pedalant pel Salar en HD - 04/02/2010
• El Salar de Uyuni - 04/02/2010
• Les mines de Potosí - 09/01/2010
• Evo Presidente! - 30/12/2009
• Chill out a Sucre - 28/12/2009
• La Paz, el caos! - 27/12/2009
• Video: El barber de La Paz - 27/12/2009
• Huayna Potosí, 6088m - 27/12/2009
• Ruta de la mort - 25/12/2009
• Llac Titicaca i l'Illa del Sol - 15/12/2009

Mapa:

         

En Bici pel Salar d’Uyuni from Oriol Sala on Vimeo.

Aquesta és la primera reacció que tens quan entres al Salar… Diferent de tot el que s’hagi pogut veure abans…

El poble d’Uyuni és petit, i totalment [...]]]> Un mar de sal a 3.650m no és habitual. Que tingui més de 12.000km2 d’extensió, tampoc. Però tot al Salar de Uyuni està fora de tota normalitat.

Aquesta és la primera reacció que tens quan entres al Salar… Diferent de tot el que s’hagi pogut veure abans…

El poble d’Uyuni és petit, i totalment dedicat 100% al turisme del Salar. Tot el carrer principal són agències de viatges, hostals, restaurants, en els quals només veuràs turistes. És un lloc on només cal passar-hi la nit per marxar el dia següent cap al Salar. Nosaltres vam decidir fer el tour de 4 dies, però n’hi ha de 1,2 i 3 dies. Gràcies a la recomanació de’n Pep, vam anar directament a buscar una agència que ens permetés passejar pel Salar en bicicleta.

La sortida és sobre les 10:00 del matí, i amb un tot terreny ens dirigim cap al Cementiri de trens, una esplanada plena de màquines i vagons de tren abandonats. Quelcom diferent al que un s’espera quan comença un tour pel Salar, però visualment interessant. D’allà ens dirigim directament cap a l’interior del Salar, on visitem les muntanyes de sal que utilitzen per assecar la sal i fer-ne l’extracció. La següent parada és un hotel de sal, actualment en desús, ja que les noves normatives ambientals prohibeixen l’explotació d’aquests allotjaments degut a que dipositaven directament els residus humans al salar.

El trajecte per sobre el salar amb cotxe és una sensació extranya, ja que tens la sensació d’estar conduint per sobre de l’aigua o de la neus, amb un mar immens de sal sota els teus peus.

D’allà ens vam dirigir cap al nord del Salar, a la falda del volcà Tunupa, però aquesta vegada el guia ens va abandonar al mig del salar amb les bicis que haviem llogat. Un trajecte d’aproximadament 1:30h pel salar, completament sols, disfrutant del silenci… un silenci absolut que mai havia pogut experimentar!

L’endemà al matí, vam pujar al volcà, amb unes vistes increibles del salar. Al migdia ens vam dirigir cap a l’illa Incahuasi, una illa plena de cactus, i que milers anys abans, havia estat al fons del mar. I d’allà, cap al sud, a descansar a un hostal de sal a la vora del salar.

En aquest punt ja abandones el salar i t’endinses a la zona volcanica i desèrtica, on les principals atraccions són l’arbre de pedra, la laguna colorada, on vam fer la tercera nit, i els geisers i la laguna blanca, abans que el guia ens deixés a la frontera amb Xile, on vam creuar per dirigir-nos a San Pedro de Atacama, al nord del país.

         

Actualment les mines segueixen en funcionament, però amb una activitat molt menor. La plata ja es [...]]]> Una de les ciutats més altes del món, segons els seus habitants, la segona amb 3.967m, és més coneguda per les seves mines, les quals han estat explotades durant els últims 500 anys, extraient plata, coure, zinc, etc…

Actualment les mines segueixen en funcionament, però amb una activitat molt menor. La plata ja es troba en molt poques quantitats, i els altres minerals ja no dónen tanta riquesa a la ciutat. Això ha fet que la ciutat perdés amb el temps la seva gran esplendor dels segles passats, on va patir un creixement desmesurat, passant a ser una de les ciutats més grans de sudamerica.

Gràcies a aquesta gran importància a nivell mundial, Potosí compta amb molts edificis colonials que han fet que la ciutat sigui Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La catedral o la Casa de la Moneda són alguns dels edificis que van propiciar aquesta declaració.

Tot i així, Potosí és coneguda per les seves mines, i per la posibilitat de poder fer “turisme” al seu interior. Això no seria res fora del normal, si no fós perquè les mines encara estan en funcionament, i que dins els tunels es confonen miners amb turistes.

L’experiència a l’interior de les mines és estressant. Pols, aigua i fang es barrejen amb explosions i tremolors, sota els peus o sobre el cap, que fan que el cor et surti de lloc! Però per altra banda, tens el contacte directe amb els miners, els quals t’expliquen les seves experiències com a miners.

         

La Cloe ens [...]]]> Durant l’estada a La Paz, Bolívia, vaig poder viure en directe el procés electoral per a la presidència del país. El dia 6 de desembre es va paralitzar el país per viure unes eleccions molt importants… Tots els pronòstics donaven a Evo Morales com a president reelegit, i així va ser.

La Cloe ens va avisar que diumenge a la tarda el nou president faria el seu discurs a la seu presidencial a la Plaça Murillo. Després d’esperar juntament amb milers de bolivians, el nou president va sortir al balcó juntament amb el vice-president.

Aquest és el video del moment…

Evo Presidente! from Oriol Sala on Vimeo.

         

El centre històric de Sucre és Patrimoni de la [...]]]> Sucre, o oficialment coneguda com a “La ilustre y heróica Sucre”, és la capital constitucional de Bolívia. Manté aquest estàtus des de la guerra civil de finals del s.XIX (1898-1899) entre La Paz i Sucre. És una ciutat relativament petita, amb uns 230.000 habitants.

El centre històric de Sucre és Patrimoni de la Humanitat de l’Unesco des de 1991, i és conegut com a La Ciudad Blanca, ja que tot el casc antic és de color blanc, amb obligació municipal de pintar les facanes un cop per any, prohibició de llums de neó… Això li dóna una atmosfera relaxant, la qual enganxa i obliga a fer una parada per descansar.

La ciutat compta amb diversos museus i punts d’interès, com ara el Mirador de Recoleta, la Casa de la Libertad, Museu d’arts andines, etc… La panoràmica des del mirador es excepcional, i a la Casa de la Libertad, es pot observar l’original de la primera constitució de Bolivia.

A les afores també hi ha el “Parque Cretácico”, que compta amb el major conjunt de patjades de dinosaures. Al visitar-lo, vais retrocedir en el temps, recordant els meus moments d’escola, fent una visita cultural… Tot i així, recomanable al 100%.

         

Afeitat a La Paz per 1€ from Oriol Sala on Vimeo.

El trekk al Huayna Potosí el vam contractar amb Travel Tracks, una agència recomanada per la Cloe. L’agència ofereix tours de 2 [...]]]> El Huayna Potosí és una de les muntanyes de la Cordillera Real a Bolivia. Amb 6.088m, és una de les més altes dins el massís, i segons diuen, el més “fàcil” d’ascendir.

El trekk al Huayna Potosí el vam contractar amb Travel Tracks, una agència recomanada per la Cloe. L’agència ofereix tours de 2 i 3 dies, depenent si vols fer un dia d’entrenaments amb els grampons i piolets a un glaciar proper al camp base. Vaig decidir fer el de 2 dies, ja que l’Ali, ens comentava que tampoc es necessitava experiència en l’us d’aquest material, sino que ho recomanaven més com a aclimatació a l’alçada.

Així doncs, vam anar a l’oficina de l’agència a recollir tot el material que ells ens proporcionaven (jaqueta, pantalons, grampons, piolets, guants, passamuntanyes, etc…) i ho vam carregar a la motxilla. D’aquí, cap al Huayna Potosí. Una hora després, arribem al punt de sortida, a uns 4.600m, on dinem i comencem l’ascens cap al camp base.

Aquesta part es desenvolupa sobre pedra i roca… ni rastre de neu… La pujada és força suau però constant. Al cap d’unes 3 hores, arribem al refugi, al camp base de la muntanya, situat a 5.130m. Fa un fred que pela, i encara es mitja tarda… La neu la veiem més aprop, només a un centenar de metres del refugi. Aqui, ens preparem per “sopar” i descansar, ja que a les 12 de la nit hem d’estar desperts per esmorzar i començar l’ascens a la 1.

Comencem l’ascens sobre l’horari previst, i pocs minuts després de sortir del refugi parem per posar-nos els grampons, doncs comença la zona de neu i gel. D’aquí, ens esperen aproximadament unes 5 o 6 hores abans d’arribar al cim. És negre nit, i només es veuen les llums dels frontals per tota la muntanya… El guia ens té ben assegurats amb una corda i arnessos. Si nosaltres caiem, ell ens aguanta… ens guia i ens encoratja per continuar.

Tot funciona sobre les previsions… el ritme és lent però constant… El fred ens respecte força… però arribats als 5.800m l’altura comença a fer de les seves… Intens mal de cap, marejos i la pèrdua d’equilibri fan que conjuntament amb el guia, decidim abandonar, encara faltant dues hores, l’ascens al cim del Huayna Potosí.

És una llàstima no poder veure amb els meus propis ulls les fantàstiques vistes des del cim, o tenir la sensació d’èxit… però com a repte personal, estic més que satisfet, ja que arribar a 5.800m no és cap tonteria, i més tenint com a antic rècord l’ascens al Mont Fuji (Japó) de 3.760m.

P.D.: Les últimes fotos, les corresponents al cim i a les vistes, són d’en Francesco.