Entre Vientiane i Pakse poc hi ha per veure, o si n’hi ha, és realment complicat arribar-hi, i es necessita temps! I veient que tant en David com jo no anem sobrats de temps (ja tenim vols esperant-nos), decidim anar directament a la part sud del país.
Aquí hi ha Paksé, una ciutat relativament lletja, i sense atractiu. Però als voltants hi tenim un parell de llocs que si voliem visitar. El temple de Vat Phou a Champasak, i la Bolaven Plateau, o l’altiplà de Bolaven.
Com que el transport públic aquí és més aviat escàs i amb horaris no massa convenients, ens vam decidir a llogar un parell de motos durant 3 dies! Pel David, era la primera vegada que conduïa una moto, però se’n va sortir prou bé! És a dir, cap accident per carreteres laosianes, cosa que l’honora, perquè no és fàcil!
El primer dia, visita a Champasak i al Vat Phou, un temple pre-Angkor. El temple ens va agradar, i com a introducció al que vindrà en unes setmanes a Siem Reap i Angkor, valia la pena! L’única decepció va ser el paisatge… Havíem vist algunes fotos amb el temple rodejat de vegetació verda i frondosa, i quan hi vam arribar, l’únic que hi havia era quatre matolls grocs! Evidentment, ja sabíem que estàvem en època seca, però no pensàvem que el canvi seria tant important!
El segon i tercer dia ens vam dedicar a recórrer el trajecte circular que passa pel Bolaven Plateau. Un dels atractius importants són les diferents cascades que trobem pel camí.
Primer va ser la Phaxuan Cliff, unes cascades més aviat baixetes, però molt boniques. Després de dinar a mig camí, i ja amb la ma dreta esgotada de tant saludar als nens de tots els pobles que anàvem creuant, vam arribar a Tad Lo, on ens esperava la cascada més coneguda del trajecte. Allà hi vam fer nit, en un bungalow amb vistes a la cascada!
El dia següent, emprenem el camí de tornada cap a Pakse, però seguint la circumferència que fa la carretera i evitar tornar pel mateix camí. Allá, ens esperen dues cascades més, la Tad Yuang i la Tad Fane. La primera, amb menys aigua de l’habitual, impressiona al poder contemplar-la des de la base, al costat de la piscina natural que es forma. La segona, és la més alta de Laos. Però només la pots veure des de l’altre costat de la vall. Veus que és alta i gran, però al veure-la tant de lluny, doncs no impressiona!
Tornada cap a Pakse sense cap imprevist, els dos sans i estalvis, i amb el David demostrant ja un bon control de la moto!
El millor que podem resumir d’aquesta ruta és bàsicament els somriures i l’amabilitat de la gent!
