Després de dos dies de relax total a Don Khon (4000 Illes) al sud de Laos, vam decidir creuar la frontera cap a Cambodja. La idea era anar cap a Ban Lung, al nord-est de Cambodja. A priori pensàvem haver de passar alguna nit de camí, doncs semblava poc transitat i mal conectat, però vam trobar un bitllet combinat de Barca i Bus que anava directe cap allà. Contents i una mica ingènus, vam decidir-nos a canviar de pais.
A les 8:00 del matí, una barca ens esperava a l’allotjament de Don Khon per anar cap a la vora del riu, on ens esperava un bus, que teoricament sortia a les 9 del mati. Amb mitja hora de retard, el bus surt en direcció a la frontera laosiana per fer els tràmits de sortida. Com ens havien informat, el bus torna cap a Laos, i a l’altre costat de la frontera ens espera un bus cambodià per seguir el trajecte.
Els tràmits són molt més lents i cars del que esperàvem. Més de 30 minuts pel segell de sortida de Laos, i 2 dollars americans com a “taxa” de sortida. Poso taxa entre cometes, perquè oficialment no existeix cap taxa per l’estil. I nosaltres vam tenir sort, alguna gent del nostre bus va pagar-ne 3!
Ja amb la mosca sota el nas, creuem els escassos 200m fins a la frontera de Cambodja. Allà ens obliguen a fer un test de Grip AH1N1, amb el pagament de la seva corresponent “taxa” d’1 dollar. L’emprenyament va en augment entre els que hem fet grup per creuar. D’aquí, cap a immigració, on previ el pagament de 23 dòllars, t’enganxen el visat al passaport. El preu oficial és de $20. Aquí tornem a tenir sort… Altres paguen fins a $25. Pensant que tot havia acabat, ens fan passar per una altra caseta, on ens demanen un altre dòllar pel segell d’entrada! Total, que hem pagat $25 per un visat que oficialment val $20. Comptant que al bus erem més de una trentena, això implica que només amb nosaltres, els agents d’aduanes s’han tret uns $200 extres! No està malament, no?
Emprenyats, però ja resignats i amb ganes d’oblidar-nos del tema, pugem al bus que ens porta cap al sud. Al bus hi ha gent anant cap a Phnom Penh, Siem Reap i a BanLung. Aquests últims sóm els primers en abandonar el bus a la cruilla de la carretera cap al nostre destí. Ens anuncien que en una hora, màxim hora i mitja, el nostre bus passarà. Aprofitem per dinar just allà mateix, així matem dos pardals d’un tret.
Sobre les dues, arriba un primer bus. Preguntem i ens diuen que el nostre bitllet no serveix, però que ens porten per $5 per cap. Decidim que esperem al següent, que segons la gent del bar, serà el nostre. 4 busos i 5 hores després, trobem un bus, que diuen és l’últim cap al poble que passa per allà, i ens porta sense pagar cap a BanLung (sense pagar vol dir que accepten el bitllet que ja havíem pagat a Laos). Més de dues hores i mitja de carretera sense asfaltar, plena de sots i amb un conductor amb aspiracions a Carlos Sainz, arribem a BanLung, la nostra destinació. Això si, amb més de 5 hores de retard.
Per sort, tota l’aventura ha estat més suportable gràcies a la companyia d’altres viatgers. Erem 8 en total que feiem la mateixa ruta. Arribats a BanLung, coincidim tots per anar al mateix hostel. Sopar i a dormir, que ja ha estat un dia prou dur!
