Després d’uns dies a Luang Nam Tha amb en Tom (USA), hem decidit marxar cap a Luang Prabang, més al sud del país. El bus ens espera a l’estació a les 9 per marxar. Un petit bus, amb dues motos carregades al sostre, entre d’altre equipatge! A dins, al fons, dos seients buits. Seiem al costat dels altres dos únics estrangers del bus.
Com és habitual, comences a parlar del viatge, experiències i coses més aviat banals. Passada una mitja hora parlant amb la Rhiannen (Canadà), conec al David, l’altre estranger del bus. Un català resident a Alemanya, i que està començant la seva volta al món. En el seu cas, en sentit contrari, començant per Rússia, Mongòlia i Xina, abans d’arribar a Laos.
Seguim parlant de no massa coses, però la Rhiannen comenta d’un lloc a mig camí que té molt bona pinta. Un poblet anomenat Nong Khiaw, i un altre al qual només es pot accedir en barca, Muang Ngoi Neua. Jo em decideixo a canviar de plans, i al final també en Tom i en David s’apunten.
Arribats a Nong Khiaw, el poblet ens agrada. No té massa coses excepte un riu magnífic rodejat de “limestones” o pedres calcàries. Dormim aquí i el matí següent marxem riu amunt cap a Muang Ngoi Neua. Un poblet d’un carrer i mig, sense cap accés que no sigui el fluvial. La gent és molt agradable i ens acullen d’allò més bé! Allà, per a sorpresa meva i del David, ens trobem una legió d’espanyols (que no havíem trobat en varis mesos). Primer, l’Alex i l’Eva, de Mallorca, i després l’Alberto de Bilbao. Amb ells, i en Tom, recuperem les sobretaules tan enyorades! I al final això va ser tot el que vam fer durant els dies allà… descansar, xerrar, riure i fer molta conya, que falta ens feia a tots en general!
Això si, una caminadeta des de Muang Ngoi als poblets propers i aixecar-nos ben d’hora al matí per veure la cerimònia d’entrega de les ànimes! Això és un ritual budista que cada matí es pot observar a molts pobles i ciutats. Una filera de monjos, accepten i recullen menjar que els ofereixen els ciutadans. Aquest serà el seu aliment durant el dia! A canvi, recullen les ànimes de la gent per a protegir-la.
Em va agradar molt poder assistir a aquesta cerimònia en un poblet tant petit! Dóna un encant especial a l’event. Després el vam poder presenciar en altres llocs on simplement s’havia convertit en un espectacle gairebé dantesc i turístic!
