Després de descansar a l’hostal, tots els viatgers que vam coincidir al bus ahir i al hostal, hem decidit fer un tour pels voltants de BanLung. Contractem a 8 guies amb les seves respectives motos, i ens dirigim a visitar 2 cascades, un poblet on viuen ètnies minoritàries, i el llac dins el cràter.
El dia té bona pinta! Primer de tot, perquè entre el grup s’ha creat un molt bon ambient… Suposo que les situacions difícils ajuden a unir les persones. Serem 8 persones: Zhana (Russia), Laura (Regne Unit), Maja (Eslovenia), Enrica (Italia), Sebastian (Chile), Benjamin (Alemanya) i en David (Catalunya) i jo.
Abans de sortir de la ciutat, visitem el mercat, on la forta olor a carn, peix, deixalles i altres olors sense poder definir, fan un bon còctel força explosiu. Aprofitem per comprar algunes màscares per protegir-nos de la pols de la carretera, ja que ens han informat que totes són sense asfaltar!
Sortim de BanLung i ens dirigim a la primera cascada. No és res d’especial, i a més té poca aigua, ja que estem en plena temporada seca des de fa temps. Emprenem el camí cap a la segona cascada. Aquesta, amb una mica mes d’aigua, també té una piscina natural. D’un en un, ens anem decidint a banyar-nos. Al principi sembla que ningú s’anima, però al final acabem tots dins l’aigua! Al costat d’aquesta cascada hi ha uns elefants amb els que pots fer una ruta durant una hora. Jo ho volia fer, però veient com tractaven els pobres animals, vaig decidir no ser part implicada. Al contrari, vam aprofitar les restes de canya de sucre que haviem gastat per fer uns sucs, i els hi vam donar als 3 elefants. Contents, en volien més, però no vam gastar tanta canya en fer els 7 sucs!
D’aquí, a menjar al mercat i a fer la visita al poblat nadiu. Al contrari de les “Hill Tribes” del nord de Laos, aquí tots vam coincidir en la sensació de no ser ben rebuts per la gent. Una llàstima perquè segurament les seves històries són interessants i en podriem aprendre alguna cosa.
D’aquí, cap a l’ultima parada del dia: el llac dins el cràter. Un llac força gran, on et pots banyar tranquilament. Pots utilitzar les estructures de fusta per llançar-te a l’aigua, nadar, i sobretot, ser observat de forma fixe per gent local. No sabem si és perquè sóm realment blancs de pell, perquè tenim més pèl al pit, o perquè teniem monos a la cara! I a les noies ja ni t’explico! La gent fent fotos mentre es banyaven, mentre prenien el sol… Diferències culturals, suposo…
Després d’un mal dia ahir, avui hem pogut gaudir d’un molt bon dia, amb uns guies molt trempats, amb ganes de fer bé la seva feina! La companyia va ser del més agradable, i unes cerveses a la vora del llac van ajudar a gaudir de la posta de sol!
Aquesta és la història dels vuit de BanLung. A partir d’aquí, l’Oriol i el David continuen la seva ruta per Cambodja. Segur que ens seguirem creuant amb ells, i d’altres viatgers per aquest país, que de moment, és “una de cal y una de arena”!
