Prop de la frontera amb Cambodja, el riu Mekong s’eixampla fins als 14km d’amplada, i segons el nivell de l’aigua, hi ha fins a unes 4.000 illes. Entre elles, n’hi ha de permanents, com Don Khong, Don Det i Don Khon, entre d’altres.
Nosaltres vam decidir escapar de Don Det, una versió de Vang Vieng o KhaoSan Road. Música i cervesa des de les 10 del matí fins ben passada mitjanit no era l’experiència que buscàvem al Mekong.
Així que vam decidir-nos per Don Khon, al sud de Don Det. Un ambient d’allò més tranquil i relaxat, on has de modificar el reu ritme per encaixar i no desesperar-te! Però això és molt fàcil aquí. Només posar un peu a l’illa, tant en David, en Ben o jo vam experimentar una relaxació immediata!
Dos dies a l’illa, gaudint de les vistes al riu des de la terrassa del bungalow (evidentment amb hamaca), bona companyia amb l’Alberto, la Zuzanne i en Beni, passejada a Tat Somphamit, les cascades del Mekong entre les illes… I per menjar, paciència… Sense cap pressa, et preparen el menjar amb molt d’amor i passió, i sempre amb un somriure als llavis!
Un molt bon final de trajecte per Laos, després de quasi dues setmanes sense parar, un parell de dies per llegir, escriure i pensar, sempre van bé!
Per cert, en una d’aquestes 4.000 illes és on Luís Roldán es va amagar de la policia espanyola fins la seva captura. No vam poder concretar a quina illa es va amagar, i per tant, tampoc vam poder trobar la resta dels diners que va robar! Els deu haver amagar d’allò més bé!
