Aquesta seria la paraula que definiria completament la meva sensació de Kota Kinabalu, i en general, de la regió de Sabah.
Després de gaudir de uns paisatges i poblacions encantadores per Sarawak, arribo a Sabah, la regió que, teòricament, més coses té a oferir. Però la seva capital, Kota Kinabalu, al contrari de Kuching, és una ciutat sense encant, com qualsevol altra que poguem trobar a qualsevol racó de món.
Segons la gent, el Parc Nacional de Tunku Abdul Rahman, el Mt Kinabalu, Sepilok o el riu Kinabatangan, són paradisos de la natura. Possiblement ho siguin, si no has visitat les meravelles de Sarawak. I el que més em va sorprendre, són els preus abusius per a visitar qualsevol dels atractius turístics de Sabah, comparat amb els de Sarawak.
Per fer uns exemples, tenim el Sepilok Rehabilitation Center, una reserva d’Orang Utans, exactament igual que la de Semmengok a Kuching. L’única diferència (ja que vaig visitar els dos), és el preu: 3 MYR a Kuching, 40 MYR a Sepilok. Estem parlant de més de 10 vegades el preu, només per l’entrada al recinte, per veure el mateix!! I a més, per anar a Semmengok, tens un bus que costa 3 MYR (1h de trajecte), mentre que per anar a Sepilok costa 40 MYR (6h de trajecte), sortint de les respectives capitals.
L’altre abús de preu, és el Mt. Kinabalu. Si voleu ascendir al capdemunt de la muntanya, prepareu més de 200€ per 3D/2N d’excursió. Estem parlant de uns 900 MYR, quan per posar un exemple, un sopar te’n pot costar 30 MYR. Ah… i no hi pots anar sense guia!!!
Per últim, les excursions al riu Kinabatangan, per veure animalons… El més rar de tots, potser l’elefant pigmeu! Aquí estem parlant de 380 MYR per a 2D/2N.
Em sap greu, però l’única cosa que em queda comentar és: Si aneu a Borneo, i voleu gaudir de bona natura, bones ciutats, i pagar possiblement la meitat, aneu a Sarawak!
