Després de tanta ciutat, trobava a faltar la natura, així que arribat a Borneo, l’illa natura, vaig decidir anar a passar uns dies al Parc Nacional de Bako, prop de Kuching.
Per arribar, només hi ha una manera, i és en barca, després d’agafar un autobús de línia fins al moll. Un cop arribes a Bako, es palpa a l’ambient la natura, i sobretot, el respecte per aquesta! El parc disposa d’allotjament i una cantina, tot realment simple i rudimentari, de fusta i integrat a l’entorn. El millor de tot, és que no és gens car quedar-se aquí a dormir, tenint en compte que en un dia no pots veure ni una mínima part del que Bako té a oferir!
El parc té excursions que van des d’un parell d’hores fins a més de 8 (només anada), i tenint en compte que l’únic lloc on pots comprar menjar és a la cantina, normalment optes per fer un parell de caminades de mig dia i poder dinar a la cantina. Els companys que no podràs evitar al parc són els macacos, que són més llestos que la fam! Despista’t un parell de segons, i el teu menjar ha volat!
Però una de les coses que més desperten l’interès dels visitants a Bako són els micos probòscide (Proboscis Monkeys), també coneguts com a micos de nas de tomàquet-pera. Aquí estan en llibertat dins del parc, i com és normal, no sempre són visibles, ja que només es deixen veure quan tenen gana i baixen a la platja. Normalment és a la tarda, abans que pugi la marea. (Algunes fotos dels micos probòscide són de’n John McCloud).
Total, una experiència més que recomanable a tothom que passi per Borneo!
