Dos parades a la Malaysia peninsular (Melaka i Kuala Lumpur) i saltem cap a Borneo, a la part malaia de l’illa. I planificant una mica la ruta, decideixo començar per la punta sud-oest (Kuching) i pujar cap al nord-est (Kota Kinabalu), sempre parlant de la part malaia de l’illa.
Per situar-nos, Borneo és una illa que comparteixen tres països, Malaysia, Indonèsia i el Sultanat de Brunei. Indonèsia al sud, i Malaysia al nord, i Brunei al mig de la costa nord. La part malaia consta de dos estats, Sarawak al oest i Sabah a l’est, tots dos amb certa autonomia dins del pais, que implica un parell més de segells al passaport, ja que tot i venint des de KL, és com si entressis en un país diferent, amb el seu segell i control d’immigració propis.
Kuching és la capital de Sarawak, i la meva primera parada a Borneo. Una ciutat davant del riu, amb un passeig fluvial molt agradable, l’edifici del Parlament i la residencia oficial a un costat, i la ciutat a l’altre.
Tinc la sort d’anar a parar a un hostal on la gent és molt agradable! Hi viuen una parella, ell grec, ella de Kuching, i amb ells descobreixo la ciutat. Locals, restaurants, racons i raconets que fan de l’estada més llarga del previst!
Però l’atractiu més inesperat, ja que el que tothom bé a veure aquí és el Bako National Park, és el centre de rehabilitació de OrangUtans, germà bessó del que hi ha a Sepilok. Amb el bus local s’hi arriba, pagant no més de 3RM per trajecte, i l’entrada al recinte, només 3RM! Arribo per veure el moment que els alimenten. Tots ells viuen en estat de semi-llibertat, o semi-salvatges. Molts d’ells ja no venen a menjar aquí, ja que s’espavilen prou bé al bosc.
Avui veiem més de mitja dotzena d’ells, alguns adults, i 3 cries aferrades a les mares! Observar els moviments d’aquests animals és fascinant! En molts moments, sembla que t’estiguis mirant en un mirall… (i no em refereixo a l’aparença física). Us deixo unes fotos perquè observeu aquests “homes de la muntanya”, traducció literal de Orang Utan…
