Després de passar els primers 5 dies a Indonèsia a la illa de Bali, decidim anar cap a l’est, a l’illa de Lombok, que diuen que és la Bali de fa 20 anys. Amb aquesta premisa, pasem la nit a Padangbai (Bali) per agafar el ferry cap a Lembar (lombok). 5h de ferry, majoritàriament plè de locals, que ens fa el canvi d’illa per 32.000 IDR (uns 2.70€).
Arribats a Lembar, una furgoneta ens espera per transportar-nos cap al sud de l’illa, a Kuta Lombok. Un poble on segons la guia i el conductor, hem de vigilar moltíssim per evitar que ens robin. Tot i això, seguim decidits a anar-hi. Al arribar, després de mirar uns quants allotjaments, en trobem un bo i economic, just a la platja.
La primera sorpresa, l’amabilitat i tranquilitat de la gent. Els preguntem sobre el tema seguretat que tant ens preocupava, i ens responen que per afavorir al turisme, s’han posat forts en el tema, i que ja no hi ha gairebé problemes.
La platja de Kuta Lombok no és gens bonica, però a uns 7km a cada costat ens trobem amb un parell de platges increibles. Cap a l’est, Tanjung Aan Beach, i a l’oest, Mawun Beach. A les dues hi pots arribar amb moto (lloguer diari per 40.000 IDR). A l’arribar, serveis de seguretat privada et vigilen la moto i eviten que els venedors es posin pesats intentant vendre. Això pagant només 3.000 IDR per moto, cosa que s’agraeix!
De les dues platges, la més bonica sense cap dubte és Mawun. Situada en una petita bahia, amb sorra blanca i aigües turqueses, el paradís de les platges. Tot i que el temps en aquesta època a Indonèsia és del més inestable, vam tenir un dia de sol, acompanyat d’una tormeta a la tarda, que vam aprofitar per banyar-nos mentre plovia, deixant les coses sota un cobert que ens havia protegit durant tot el dia del sol.
Arribar a Lombok també implica canviar el ritme. Tot va més lent! No pots anar al restaurant quan ja tens molta gana, ja que l’espera por arribar a fer-te passar la gana!
També va coincidir l’estada a Kuta Lombok amb l’aniversari del Francesc, de Ruta Baobab, amb qui vam estar uns dies junts. Retrobant-nos 4 persones (Fui, Leticia, Francesc i jo) que ens haviem conegut entre nosaltres (però no tots) a l’Illa de Pasqua mig any enrera! Casualitats dels viatges!
