Visitar el Grand Canyon era un dels principals motius de la meva visita als USA. Si a més, li sumes que una amiga coneguda durant el viatge t’hi acompanya venint directament de Toronto, encara millor!
Però aquí no van acabar les sorpreses que ens preparava el Grand Canyon. La majoria de gent, arriba al Grand Canyon, fa algunes fotos i marxa. Però la nostra intenció era fer el descens al fons i després tornar a pujar. Les recomanacions del parc ho desaconsellen seriosament fer-ho en un sol dia, ja que és un desnivell de 1.500m amb un total de uns 26km. La única opció per fer això és pernoctar a un dels pocs allotjaments o campaments que hi ha a la zona, els quals acostumen a estar plens i reservats amb un any d’antelació.
Per sort nostra, vam trucar sense moltes esperances el primer dia que ens disposavem a anar al Grand Canyon, però per sorpresa, tenien exactament el que necessitavem, espai per els dos per dormir. Així que tenint lloc per dormir, ens vam dirigir cap al Parc Nacional per gaudir de l’espectacle visual.
3:15h (entre 4-5h segons els cartells) de descens en 10km, fins a creuar el riu Colorado per arribar al Phantom Ranch, on ens esperaven amb un sopar per recuperar forces. A dormir i l’endemà un esmorzar i un dinar (en una bossa per l’ascens) completaven l’allotjament.
5:30h (entre 6-9h segons esl cartells) d’ascens en 16km fins arribar altre cop al South Rim del Grand Canyon permeten observar els canvis de color de les parets rocoses del Canyon.
L’únic inconvenient, si es pot dir així, eren els 102ºF (38º) de temperatura durant el descens, i els 95ºF (34º) de l’ascens. Amb aquestes temperatures és normal que acabéssim amb les existències d’aigua de les nostres motxilles (uns 2L cada un) el primer dia, i més de 3L el segon.
