Anar a Punta del Diablo fora de temporada alta (Gener-Febrer) és arribar a un poble de pescadors solitari, amb més de la meitat dels establiments tancats. Però no us imagineu res similar al que pogueu trobar per la costa catalana durant l’hivern. Punta del Diablo sembla que et transporti al passat.
Cases de fusta, “carrers” de terra, un parell de mini-mercats. Tot ideal per a desconnectar del món urbà!
També és cert que hi ha llocs encara més aïllats, com Cabo Polonio, on no hi ha ni electricitat ni aigua corrent, però aquesta opció va quedar descartada completament al fet d’estar fora de temporada, sense transports per arribar-hi.
Gràcies al Fabio i la seva dona, em vaig sentir com a casa al seu hostal, on per arrodonir-ho, havien rescatat a un pingüí del mar tot ple de petroli, i el vam banyar per tal de salvar-lo i portar-lo a l’aigua al cap d’uns dies.
El temps no va acompanyar massa, ja que tota la tarda-vespre-nit del primer dia va estar plovent de forma torrencial, però la llar de foc de l’hostal, i les converses amb la Cecilia van amenitzar l’estada. L’endemà, a passejar i fer fotos del poble i voltants, que segons diuen, durant la temporada alta s’omple de gent que practica surf, i es posa impossible. Llavors, el relax es converteix en stress!
