Segueix-me a Twitter

Etiquetes

Nadant entre dofins a Pipa

Sortint de Jeri, la meva intenció era visitar Fortaleza i Natal. A la primera hi vaig arribar a dormir, però no vaig estar-me més de 15 hores. No em va donar bona sensació! A més, cada dia veig que m’agraden menys les grans ciutats! Veient això, de Natal només vaig veure la rodoviaria (terminal de busos) per fer connexió cap a Pipa.

A l’arribar a Pipa, tornava a gaudir d’un poblet petit, acollidor i ple de racons i raconets per on perdre’s. A l’hostal em vaig retrobar amb gent que havia conegut a Jeri, i dos espanyols de canàries. Amb ells vam fer grup per gaudir de tot el que Pipa ens oferia. Platges, dofins, surf, música…

La rutina es reduïa a esmorzar, marxar cap a la platja, gaudir de la companyia dels dofins, intentar suferjar una mica, menjar empanades o brotxetes acompanyat d’una bona cervesa, i abans que la marea pugés del tot, tornar cap a Pipa, ja que la marea impedia el retorn per la platja.

Com a punt especial, un dels dies vam anar a la duna a fer sandboarding, i després gaudir de la posta de sol sobre la llacuna! I per la nit, sopar i musica en viu amb una copa a la ma. Si tot això hi afegeixes que l’allotjament on estàvem (Albergue da Rose) tenia un ambient super acollidor, un esmorzar imponent i la Rose era un encant, aconsegueixes tenir una experiència a Pipa que dificilment s’oblida.

Video: Roda de Capoeira a la platja de Jeri

Jericoacoara, Jeri pels amics

El paradís del kite-surf i del wind-surf. Aquesta seria la definició més assenyada de Jericoacoara, però també és un lloc on relaxar-se i gaudir de la vida.


Foto: Vista de Jeri des de la platja

Si, com jo, no practiques cap d’aquests dos esports, la vida a Jeri, com l’anomenen carinyosament, es redueix a gaudir de la platja, les llacunes, les postes de sol i les caipirinhes.


Foto: Posta de Sol a la platja de Jeri

La vida al poble s’inicia minuts abans de la posta de sol sobre l’atlàntic. Uns pugen sobre la duna de Pôr do Sol, altres de la miren des de la platja, on minuts després que l’últim raig de sol il·lumini Jeri, es creen rodes de capoeira, on practiquen i exhibeixen les seves qualitats als curiosos.


Foto: Roda de Capoeira

Mentrestant, a la Rua Principal, que dóna directament a la platja, s’han muntat tots els punts de venta, coneguts aquí com a “chiringuitos”, on pots comprar des de brotxetes de formatge o carn, a caipirinhes, caipiroskes entre d’altres. D’aquí fins a altes hores de la nit, es pot gaudir de samba, forró i tot tipus de música als diferents locals, com ara el Planeta Jeri o el Mama Africa.


Foto: Chiringuitos a la Rua Principal de Jeri

També cal recomanar la visita a les Lagoas Paraiso i Azul, unes llacunes situades en direcció contraria a la platja, cap a l’interior, on el bany és bastant més agradable, ja que l’aigua és dolça i tranquila, sense vent ni sorra a la cara, i sense marees que fan que hagis de moure la tovallola cada 30 minuts si no vols trobar-la flotant a uns quants metres d’on estaves.


Foto: Gaudint d’un coco a Lagoa Paraiso

Arribar a Jeri és relativament senzill si ho fas des de l’est (Fortaleza), ja que un bus directe et porta fins a Jijoca, on canvies a un camió preparat per transportar-te per les dunes fins a Jeri. Si véns des de l’oest (Sao Luis), és una mica més complicat, ja que implica arribar a Camocim abans de les 11h del matí, que és quan surten els 4×4 cap a Jeri, sinó, només queda la opció dels buggys, més cara.


Foto: Per passar els 4×4 i buggys d’una banda a l’altra

En el meu cas, el trajecte de Barrairinhas (Lençois Maranhenses) a Jeri va ser el següent:
- Sortida de Barrairinhas amb 4×4 colectiu fins a Tutóia per dormir allà.
- Bus de Tutóia a Parnaíba. Al arribar ja no hi havia busos cap a Camocim fins l’endemà, així que vam compartir un taxi fins a Camocim entre 3 (1:30h de trajecte).
- A Camocim, ja eren les 14h, així que de 4×4 res. A més era dissabte, i els diumenges no hi ha servei de 4×4, així que vam negociar un buggy compartit amb la mateixa gent per arribar.
Es a dir, 2 dies per arribar, mentre des de Fortaleza es triga poc més de 7 hores.

Video: Arribant a Jericoacoara en Buggy

Lençois Maranhenses, un paradís terrenal

Si ara mateix algú em pregunta si existeix el paradís, sense cap mena de dubte li contestaria que Sí!, però és terrenal! I està a Brasil, a Lençois Maranhenses!

Trobar-te enmig de 25km de dunes de sorra blanca, amb llacunes entre les dunes, amb aigua cristal·lina, i a més poder-hi banyar! Què més es pot demanar!

El Parc Nacional de Lençois Maranhenses es va crear a la dècada dels 80s, molt a prop de Barrairinhas. Lençois és una linia de dunes, d’uns 25km d’ample, que segueix la costa de est a oest. Amb llacunes permanents durant tot l’any, i d’altres que sorgeixen després de l’època de pluges, d’aigua cristal·lina, turquesa i dolça. També et trobes oasis amb vegetació al voltant de la llacuna, i amb natius vivint-hi, ja que hi vivien abans de la creació del parc.

Per visitar el parc, hi ha diferents opcions, depenent del temps i/o diners que tinguis o vulguis gastar. Hi ha diversos recorreguts, a diferents llacunes, als oasis, o inclús fins a l’atlàntic. Jo vaig visitar dues llacunes, les més properes a Barrairinhas, en un recorregut de quatre hores, que inclou el transport fins al parc i el guia per visitar les diferents llacunes, amb el temps corresponent per a poder-hi fer una capbuçada!