|
|
Rosario està, de forma completament injustificada, fora de la ruta de la majoria de turistes que visiten Argentina. Una ciutat que està completament oberta al riu Paraná, amb tota la seva costa plena de parcs i algunes platges. Una ciutat plena de vida cultural, amb museus, música i teatres.
La meva visita es centrava inicialment a visitar amics que tinc a la ciutat, cosa que hagués pogut fer en dos dies (els inicialment previstos), però la ciutat dóna molt més de si, i si li afegim el bon temps que em va acompanyar, justifiquen la setmana que m’hi vaig quedar.
El Museu Macro d’art contemporani, el de Belles Arts, les platges de la Florida, tota la costera del riu o els diferents parcs amb els que compta la ciutat, són motiu suficient per afegir aquesta ciutat a la teva ruta.
Crec que no cal explicar qui va ser Ernesto Guevara, el “Che”. A argentina hi tenen diversos museus, i un d’ells és la seva casa on va viure part de la seva infantesa a Alta Gracia, prop de Córdoba.
La seva família es va mudar aquí recomanats pel metge que estava controlant l’asma del Che, ja que Alta Gracia disposa d’un clima sec i favorable per minimitzar els símptomes d’aquesta malaltia.
El poble no tindria cap interès pel turista si no fos pel Che i la seva casa museu. Disposa d’una missió jesuítica i alguns altres museus, però evidentment basen el seu atractiu en el museu.
El museu val la pena de visitar, ja que disposa d’objectes que van pertànyer a Ernesto, com la bicicleta i la moto que va utilitzar en els seus famosos viatges per sudamèrica. També exposa cartes manuscrites del mateix Che a la seva familia o a Fidel Castro.
Dins la meva ruta cap a Buenos Aires, la següent ciutat era Córdoba. Una ciutat agradable amb gent encantadora! Plena de museus i amb la zona jesuítica, estava engalenada per celebrar el bicentenari del país, amb actes per tot arreu. Evidentment no tants com a capital, però suficients per tal que la ciutat gaudís dels 200 anys d’independència.
Visitant el Museu Caraffa, el Sitio de Memoria o el de Belles Arts, o passejant pels parcs i places, i la zona jesuítica, et dóna una imatge de ciutat on un es podria quedar a viure sense problemes.
A més, té una gran varietat de destins pels voltants, com per exemple Alta Gracia, Villa General Belgrano o Cosquín, que fan que puguis desconectar del bullici de la ciutat amb molta facilitat.
Coneguda pels seus vins, Mendoza explota les seves bodegues turísticament tal i com ho fan zones com La Rioja o el Penedès a Espanya. Té bastes extensions de vinyes amb varietats com el Malbec, el Sirah, el Marlot entre d’altres.
Elogiada per alguns, per a mi no ha estat una extrema meravella. Suposo que tenir zones com el Penedès o el Priorat prop de casa ha estat clau per trobar la zona mancada d’encant, a més de fer una explotació que es podria considerar mediocre. Els vins no són res de l’altre món, i les bodegues tampoc.
Apart d’això, Mendoza simplement és el punt d’entrada a Argentina des de Santiago, la capital xilena, o per fer una aproximació a l’Aconcaua.
|
548 dies fent la volta al món!
Del 22/10/2009 al 23/04/2011
|
