Un mar de sal a 3.650m no és habitual. Que tingui més de 12.000km2 d’extensió, tampoc. Però tot al Salar de Uyuni està fora de tota normalitat.
Aquesta és la primera reacció que tens quan entres al Salar… Diferent de tot el que s’hagi pogut veure abans…
El poble d’Uyuni és petit, i totalment dedicat 100% al turisme del Salar. Tot el carrer principal són agències de viatges, hostals, restaurants, en els quals només veuràs turistes. És un lloc on només cal passar-hi la nit per marxar el dia següent cap al Salar. Nosaltres vam decidir fer el tour de 4 dies, però n’hi ha de 1,2 i 3 dies. Gràcies a la recomanació de’n Pep, vam anar directament a buscar una agència que ens permetés passejar pel Salar en bicicleta.
La sortida és sobre les 10:00 del matí, i amb un tot terreny ens dirigim cap al Cementiri de trens, una esplanada plena de màquines i vagons de tren abandonats. Quelcom diferent al que un s’espera quan comença un tour pel Salar, però visualment interessant. D’allà ens dirigim directament cap a l’interior del Salar, on visitem les muntanyes de sal que utilitzen per assecar la sal i fer-ne l’extracció. La següent parada és un hotel de sal, actualment en desús, ja que les noves normatives ambientals prohibeixen l’explotació d’aquests allotjaments degut a que dipositaven directament els residus humans al salar.
El trajecte per sobre el salar amb cotxe és una sensació extranya, ja que tens la sensació d’estar conduint per sobre de l’aigua o de la neus, amb un mar immens de sal sota els teus peus.
D’allà ens vam dirigir cap al nord del Salar, a la falda del volcà Tunupa, però aquesta vegada el guia ens va abandonar al mig del salar amb les bicis que haviem llogat. Un trajecte d’aproximadament 1:30h pel salar, completament sols, disfrutant del silenci… un silenci absolut que mai havia pogut experimentar!
L’endemà al matí, vam pujar al volcà, amb unes vistes increibles del salar. Al migdia ens vam dirigir cap a l’illa Incahuasi, una illa plena de cactus, i que milers anys abans, havia estat al fons del mar. I d’allà, cap al sud, a descansar a un hostal de sal a la vora del salar.
En aquest punt ja abandones el salar i t’endinses a la zona volcanica i desèrtica, on les principals atraccions són l’arbre de pedra, la laguna colorada, on vam fer la tercera nit, i els geisers i la laguna blanca, abans que el guia ens deixés a la frontera amb Xile, on vam creuar per dirigir-nos a San Pedro de Atacama, al nord del país.
