I aquí acaba el II Congrés Volta al Món! Sisi, a les 3 les matí. Organització i blocaires hem seguit parlant de #voltaalmon! Magnífic event! - 6 days ago
Quina relació tenen els volcans amb el canibalisme??
- Vanuatu, illes del pacífic on menjaven humans fins fa 25 anys! #voltaalmon - 1 week ago
Durant l’estada a La Paz, Bolívia, vaig poder viure en directe el procés electoral per a la presidència del país. El dia 6 de desembre es va paralitzar el país per viure unes eleccions molt importants… Tots els pronòstics donaven a Evo Morales com a president reelegit, i així va ser.
La Cloe ens va avisar que diumenge a la tarda el nou president faria el seu discurs a la seu presidencial a la Plaça Murillo. Després d’esperar juntament amb milers de bolivians, el nou president va sortir al balcó juntament amb el vice-president.
Sucre, o oficialment coneguda com a “La ilustre y heróica Sucre”, és la capital constitucional de Bolívia. Manté aquest estàtus des de la guerra civil de finals del s.XIX (1898-1899) entre La Paz i Sucre. És una ciutat relativament petita, amb uns 230.000 habitants.
El centre històric de Sucre és Patrimoni de la Humanitat de l’Unesco des de 1991, i és conegut com a La Ciudad Blanca, ja que tot el casc antic és de color blanc, amb obligació municipal de pintar les facanes un cop per any, prohibició de llums de neó… Això li dóna una atmosfera relaxant, la qual enganxa i obliga a fer una parada per descansar.
La ciutat compta amb diversos museus i punts d’interès, com ara el Mirador de Recoleta, la Casa de la Libertad, Museu d’arts andines, etc… La panoràmica des del mirador es excepcional, i a la Casa de la Libertad, es pot observar l’original de la primera constitució de Bolivia.
A les afores també hi ha el “Parque Cretácico”, que compta amb el major conjunt de patjades de dinosaures. Al visitar-lo, vais retrocedir en el temps, recordant els meus moments d’escola, fent una visita cultural… Tot i així, recomanable al 100%.
La Paz és la capital política de Bolívia. Una ciutat d’aproximadament uns 800.000 habitants, i 1.600.000 si també hi afegim la població de El Alto. La ciutat és caòtica, tant a nivell de trànsit com a nivell humà. Comparada amb altres ciutats, té molta menys població, però dóna la sensació de tenir 4 o 5 vegades més de persones si jutgem l’activitat de la ciutat.
La ciutat en sí, no té gaire atractiu a nivell turístic apart de la “Carretera de la Muerte” i del Huayna Potosí. Em vaig instal·lar a una de les dues zones turístiques i més segures de la ciutat, San Francisco. L’altre és a escasses 5 cantonades, anomenada Murillo.
Una de les sorpreses que ens va donar La Paz va ser poder viure un procés electoral en viu. El diumenge 6 de desembre es van celebrar eleccions presidencials, les quals van paralitzar completament el país. Transports, agències, restaurants, botigues… tot estava tancat.. Potser només un 10% estava obert, donant un aire molt diferent… per un dia cada 5 anys, la ciutat de La Paz és realment això, PAU.
Per acabar-ho d’adobar, la Cloe ens va informar que per la tarda, Evo Morales, el nou president electe, faria una compareixença publica a la Plaça Murillo, molt a prop d’on érem nosaltres… Allà vam aparèixer per viure un moment històric per Bolívia, ja que Evo Morales va obtenir més d’un 62% dels vots, cosa que li dona altre vegada poder per governar el país.
El Huayna Potosí és una de les muntanyes de la Cordillera Real a Bolivia. Amb 6.088m, és una de les més altes dins el massís, i segons diuen, el més “fàcil” d’ascendir.
El trekk al Huayna Potosí el vam contractar amb Travel Tracks, una agència recomanada per la Cloe. L’agència ofereix tours de 2 i 3 dies, depenent si vols fer un dia d’entrenaments amb els grampons i piolets a un glaciar proper al camp base. Vaig decidir fer el de 2 dies, ja que l’Ali, ens comentava que tampoc es necessitava experiència en l’us d’aquest material, sino que ho recomanaven més com a aclimatació a l’alçada.
Així doncs, vam anar a l’oficina de l’agència a recollir tot el material que ells ens proporcionaven (jaqueta, pantalons, grampons, piolets, guants, passamuntanyes, etc…) i ho vam carregar a la motxilla. D’aquí, cap al Huayna Potosí. Una hora després, arribem al punt de sortida, a uns 4.600m, on dinem i comencem l’ascens cap al camp base.
Aquesta part es desenvolupa sobre pedra i roca… ni rastre de neu… La pujada és força suau però constant. Al cap d’unes 3 hores, arribem al refugi, al camp base de la muntanya, situat a 5.130m. Fa un fred que pela, i encara es mitja tarda… La neu la veiem més aprop, només a un centenar de metres del refugi. Aqui, ens preparem per “sopar” i descansar, ja que a les 12 de la nit hem d’estar desperts per esmorzar i començar l’ascens a la 1.
Comencem l’ascens sobre l’horari previst, i pocs minuts després de sortir del refugi parem per posar-nos els grampons, doncs comença la zona de neu i gel. D’aquí, ens esperen aproximadament unes 5 o 6 hores abans d’arribar al cim. És negre nit, i només es veuen les llums dels frontals per tota la muntanya… El guia ens té ben assegurats amb una corda i arnessos. Si nosaltres caiem, ell ens aguanta… ens guia i ens encoratja per continuar.
Tot funciona sobre les previsions… el ritme és lent però constant… El fred ens respecte força… però arribats als 5.800m l’altura comença a fer de les seves… Intens mal de cap, marejos i la pèrdua d’equilibri fan que conjuntament amb el guia, decidim abandonar, encara faltant dues hores, l’ascens al cim del Huayna Potosí.
És una llàstima no poder veure amb els meus propis ulls les fantàstiques vistes des del cim, o tenir la sensació d’èxit… però com a repte personal, estic més que satisfet, ja que arribar a 5.800m no és cap tonteria, i més tenint com a antic rècord l’ascens al Mont Fuji (Japó) de 3.760m.
P.D.: Les últimes fotos, les corresponents al cim i a les vistes, són d’en Francesco.
