Després de treure’m tota la sorra del desert acumulada fent sandboarding, i passada la nit a Huacachina, pel matí agafo el bus cap a Nazca. La ciutat no té res d’especial, així que decideixo anar directament a veure les Línies de Nazca. Ja tenia tot reservat des de Paracas, només necessitava trucar al Frank per indicar-li a quin bus agafava, per tal que ell ho organitzés tot!
A l’arribar a Nazca, només posar un peu al terra, ja tinc un noi que em crida pel nom, i em puja a un taxi direcció a l’aeròdrom de Nazca. Allà, també m’espera una noia de AeroParacas, la companyia amb la que faré el vol. Deixo les motxilles al mostrador de la companyia i agafo la càmara.
L’avió es un Cessna de 4 places. Jo pujo al davant, amb el pilot, i una parella peruana al darrera. Ens explica que farà un recorregut per tal que veiem totes les figures des d’ambos costats de l’avioneta i ens enlairem.
Un Cessna per sobrevolar les linies de Nazca
Volar amb una avioneta es una experiència força interessant…. turbolències, vols quasi a 90º del terra per veure les figures… un espectacle que val la pena. Amb una durada de uns 30 minuts, veiem les figures més importants i tornem a l’aeròdrom.
Línia del Colibrí
Línia de l’Astronauta
Després del vol, un taxi em torna a l’estació d’autobusos, on compro el bitllet per anar cap a Cuzco, però surt a les 11 de la nit, així que deixo les motxilles a la taquilla i visito el museu de Maria Reiche, una senyora alemana que va dedicar tota la seva vida a l’estudi de les linies. Va morir el 1998 a l’edat de 95 anys. A Nazca hi tenen el seu museu, on mostren les eines i mapes que utilitzava.
Habitació de Maria Reiche
Furgoneta utilitzada per Maria Reiche
