Segueix-me a Twitter

Etiquetes

Camí de l’Inka – Machu Picchu

Tres mesos més tard de fer la reserva per poder gaudir d’aquesta aventura, el dia ha arribat.

El Camí de l’Inka és un dels varis camins que arriben a Machu Picchu, però és el més important i conegut. L’aventura comença al km 82 d’aquest camí, prop de Ollantaytambo.

Camí de l'Inka

El camí està programat per fer-lo en quatre dies. El primer és el més fàcil, ja que entre que arribes al control de km82 i accedeixes al camí, ja són més de les 10 del matí. Durant el camí, has de portar tu mateix tot el material que necessites, apart del sac de dormir i la estorilla. La resta (tendes, taules, menjar, etc…) ho porten els portadors. Al nostre grup de 25 persones, portavem 25 portadors apart dels 4 guies. També pots contractar un portador personal perque et porti la motxilla.

Túnel de l'Inka

El menjar durant el camí es basa en sopes, pollastre, peix, arròs i pasta. Pels matins, pancakes i torrades. Tè i mate de coca a tots els àpats per evitar el mal d’altura.

Camí de l'Inka

El segon dia és el més dur, ja que apart de caminar més de 7 hores, pases pel port més alt del camí a 4.200m, começant des del campament de la primera nit a 3.000m, i dormint al segon a 3.600m. I a més, si està tot el dia plovent, encara es fa més dur, perquè les pedres rellisquen molt, i s’ha de vigilar molt.

El tercer dia, és el més llarg, amb unes 9 hores de caminada, en un terrent de pujades i baixades constants, fins que les dues últimes hores, fas un descens de 1.000m per arribar al tercer campament. Aquest descens es fa pel camí plè d’escales originals de l’època Inka, i per tant, els genolls i bessons pateixen molt.

El quart dia és el més tranquil, ja que només es caminen unes 2 hores, per arribar a les 6:30 al Machu Picchu. Un cop passes la Porta del Sol, l’últim port, la vista és espectacular, i te n’adones que els 4 dies valen la pena per poder gaudir de la vista.

Machu Picchu... Impressionant

Saltant pel Machu Picchu

Visita guiada pel Machu Picchu i estona lliure per gaudir de l’inmensitat de la ciutat…

Foto de l'Inka Team... Tots vam arribar al final!

Efecte dels terratrèmlos al Machu Picchu

Aquí acaba el camí, on per tornar a Cusco s’agafa un tren i un bus que en 3 hores et tornen a la civilització.

Foto de National Geographic del 1912, quan es va descobrir el Machu Picchu

Aquesta és una foto original de National Geographic en l’expedició que va descobrir el Machu Picchu el 1912, cobert d’una vegetació implacable, que va ajudar a conservar quasi la totalitat de la ciutat. Es comenta que el 80% de la ciutat de Machu Picchu és original, i només un 20% és reconstrucció…

Calma a 4.500m al llac Llaca – Huaraz

Calma a 4.500m. Llac Llaca a Huaraz – Perú from Oriol Sala on Vimeo.

Per veure el vídeo en Alta Definició, clica aquí.

Les línies de Nazca

Després de treure’m tota la sorra del desert acumulada fent sandboarding, i passada la nit a Huacachina, pel matí agafo el bus cap a Nazca. La ciutat no té res d’especial, així que decideixo anar directament a veure les Línies de Nazca. Ja tenia tot reservat des de Paracas, només necessitava trucar al Frank per indicar-li a quin bus agafava, per tal que ell ho organitzés tot!
A l’arribar a Nazca, només posar un peu al terra, ja tinc un noi que em crida pel nom, i em puja a un taxi direcció a l’aeròdrom de Nazca. Allà, també m’espera una noia de AeroParacas, la companyia amb la que faré el vol. Deixo les motxilles al mostrador de la companyia i agafo la càmara.
L’avió es un Cessna de 4 places. Jo pujo al davant, amb el pilot, i una parella peruana al darrera. Ens explica que farà un recorregut per tal que veiem totes les figures des d’ambos costats de l’avioneta i ens enlairem.

Un Cessna per sobrevolar les linies de Nazca
Un Cessna per sobrevolar les linies de Nazca

Volar amb una avioneta es una experiència força interessant…. turbolències, vols quasi a 90º del terra per veure les figures… un espectacle que val la pena. Amb una durada de uns 30 minuts, veiem les figures més importants i tornem a l’aeròdrom.

Línia del Colibrí
Línia del Colibrí

Linia de l'astronauta
Línia de l’Astronauta

Després del vol, un taxi em torna a l’estació d’autobusos, on compro el bitllet per anar cap a Cuzco, però surt a les 11 de la nit, així que deixo les motxilles a la taquilla i visito el museu de Maria Reiche, una senyora alemana que va dedicar tota la seva vida a l’estudi de les linies. Va morir el 1998 a l’edat de 95 anys. A Nazca hi tenen el seu museu, on mostren les eines i mapes que utilitzava.

Habitació de Maria Reiche
Habitació de Maria Reiche

Furgoneta utilitzada per Maria Reiche
Furgoneta utilitzada per Maria Reiche

Video: Viatjant en un “colectivo”

Huacachina, un oasis al desert amb Buggies i Sandboard

La ruta sud continua de Pisco cap a Ica. La ciutat en si, no té gaire interès, per tant, em decideixo a fer cas a la recomanació de la Rachael i vinc a Huacachina. Està situat a 3km d’Ica, i és un veritable oasis en ple desert.

Huacachina, un oasis al desert

Al arribar aquí, em trobo al Christian i la Sole, una parella de Buenos Aires que havia conegut a Lima, i que també havia vist a Paracas. Com tenia temps fins les 16h que no començaven els Buggies, he estat amb ells a la llacuna i caminant una mica pel desert… no massa perquè queia una solana que ni t’explico!!

Christian i jo perduts al desert... i sense aigua!!

Christian, jo i Sole a Huacachina

A les 16h comencem els buggies, que inclouen Sandboarding, una espècie de Snowboard però sobre les dunes del desert! Entre una cosa i l’altre, una experiència increible!! El buggie pel desert es acollonant… pujar, baixar, salts… tot a les dunes… i de tant en tant, una parada per baixar una duna amb la taula!!! Hem fet un tota de 4 o 5 baixades, a cada una més alta i empinada! A la última, ningú volia ser el primer… però un cop et llences… no tens res a fer fins al final!!

Buggies al desert

Això si… encara m’estic treient sorra de les orelles, roba, ulleres…. però val la pena!