Aquesta era la frase més escoltada ahir per la nit, tenint en compte totes les versions idiomàtiques (català, espanyol, japonés,…) durant la nostra sortida nocturna per Roppongi.
A Catalunya se’n diuen promotors de discoteca, però com al mínim són més amables i moooooolt menys intrusius.
La majoria són gent afro-americana, que t’enputxen cap a dins dels locals, oferint de tot. El contacte físic amb gent que no conec ja no és el meu fort, però això supera a qualsevol, us ho prometo.
Apart d’aixo, la nit va ser genial. Vam quedar els de sempre, Hiroco, Yuka-chan, Sara, Kei, Erika-chan, Joan i jo. Aquest cop també es van apuntar la Momo i la Yumi, amigues de la Hiroco. Tots plegats vam anar al sopar okonomiyaki, després a un karaoke amb barra lliure, i per últim a una “discoteca” fins a les 5 del matí esperant el primer tren cap el hostel.
L’experiència, una pasada, sempre que treiem els “promotors”.
