-
-
-
-
-
|
Bolívia es un país que sorprendrà a tothom. Un lloc que encara no està turisticament massificat i que permet viure una experiència una mica més “real” dins el país.
Els bolivians, a diferència dels peruans, no intenten vendre a la força. A Bolívia ets transparent a nivell econòmic, al contrari de Perú, on et sents un símbol d’€ amb dues cames.
Els allotjaments són bons, però la xarxa de transports és una mica antiga i precària. A vegades, per fer 200km trigues 6h o més, però et permet compartir aquest temps amb gent local amb els seus animals (pollastres, gats, etc…) dins un autobús atrotinat i sense quasi ventilació.
Un tret negatiu en referència a Bolívia és la brutícia que trobes per tot arreu, sobretot als vorals de les carreteres, ja que per ells, és un gran abocador de deixalles, les quals llencen per la finestreta de l’autobús sense cap mena de remordiment. El paisatge a vegades és completament escandalós.
En quan a cost de l’estada a Bolívia, no ha estat tant barat com m’esperava. El cost de la vida, i del turisme, ha pujat força els últims anys, provocant que el cost mitjà per dia sigui una mica més elevat. Com al resum de Perú, no estan inclosos els costos de les activitats turistiques, com el descens a la Carretera de la Mort o l’ascens al Huayna Potosí.
Així dona un cost mig de 17,90€ / dia
Allotjament:
- Copacabana: Hostal Emperador – 25Bs (triple amb bany)
- Isla del Sol: Hostal Las Islas – 25Bs (triple sense bany)
- La Paz: Hotel Sagarnaga – 50Bs (triple amb bany i TV)
- Sucre: B&B Santa Cecilia (C/ Potosí 386) – 50Bs (doble amb bany, TV i esmorzar) / 40Bs (doble sense bany i amb TV i esmorzar)
- Potosí: The Koala Den – 50Bs (triple amb bany i esmorzar)
- Uyuni: Hotel Avenida – 50Bs (triple sense bany)
Transport en Bus:
- Copacabana – La Paz: Vicuña – 4h – 25Bs
- La Paz – Sucre: Trans Copacabana I M.E.M. – 13h – 132Bs
- Sucre – Potosí: 6 de Octubre – 3:30h – 17Bs
- Potosí – Uyuni: Quijarro – 6h – 30Bs
Activitats:
- La Paz: Barro Biking – Ruta de la Mort – 400 Bs amb bici amb doble susp.
- La Paz: Travel Tracks – Huayna Potosí – 630 Bs (2dies de trek)
- Potosí: Silver Tours – Mines de Potosí – 60Bs
- Uyuni: Quechua Connection – Salar de Uyuni (4 dies) – 750Bs
Sel·lecció de fotos de Bolívia
Articles relacionats amb Bolívia:
Mapa:
Comparteix aquest article:
Al nord de Xile es troba el desert d’Atacama, i en ell, la ciutat més important, i turística perquè no dir-ho, de San Pedro de Atacama.
San Pedro és un petit poble, situat al mig del desert, on predomina el color marró. Els carrers són de terra, les cases estan fetes d’adobe (fang i palla seca) i hi trobes la concentració més alta de comerços turístics que hagi vist mai durant aquest viatge.
El centre està format pel carrer principal, plè d’agències de viatges, i dos carrers transversals, on es troben la majoria d’allotjaments i restaurants. També hi trobem la plaça del poble, amb un pessebre aguantant temperatures de 40º durant el dia.
L’interès turístic de San Pedro són els seus voltants, on podem trobar “El valle de la Luna”, “El valle de la muerte”, gèisers i llacunes, i també alguna que altra salina. Nosaltres ens vam decantar per fer dues excursions, una al gèiser Tatio pel matí, una altre a les valls de la Luna i la Muerte.
La primera surt a les 4 del matí, aprofitant per arribar als gèisers a primera hora del matí, on et trobes amb una temperatura sota zero. Quan nosaltres hi vam arribar sobre les 6 del mati, estavem a -5º, però a l’hivern es pot arribar a -20. El motiu perquè l’excursió surti tant aviat al matí és perquè la diferència de temperatura ambientar i dels gèisers propicia l’activitat d’aquests. Això vol dir que durant el dia, quan la temperatura augmenta, l’activitat disminueix. Després d’observar-los, vam esmorzar i després ens vam banyar a unes aigues termals just al costat, a les quals no recomanen estar-hi més de 30 minuts, ja que té alta concentració de diferents materials que poden produir problemes dermatològics. D’aquí ens vam dirigir a un poblet, totalment adaptat al turisme per fer una visita, que sincerament es podrien estalviar, però sinó l’excursió seria massa curta pels diners que et cobren per fer-la.
Per la tarda, ens vam dirigir a les valls, primer la de la Muerte, i després a la vall de la Luna. Aquí vam poder observar l’acció de l’aigua en l’erosió de la terra. Ja sé que em direu que estem en un desert, i és cert, però cal pensar que aquesta zona va estar sota el mar fa segles, i això es pot observar perfectament en les formes. El vent també te part important en la creació d’aquestes valls, amb l’acció del vent juntament amb la sorra sobre les muntanyes.
Una de les curiositats d’aquestes valls és com van aconseguir el nom amb les que tothom les coneix actualment. Tota la història prové d’un monjo francès que va arribar a la zona per convertir a la població, però de seguida es va interessar més per la geologia. Va batejar les valls perquè segons ell, tenien una semblança amb la superfície lunar i de mart. El Valle de la Luna va quedar amb el nom, però El Valle de la Muerte va evolucionar per un problema linguistic, ja que Mart en francès té certa similitud amb Muerte del castellà, i la gent de San Pedro van entendre Valle de la Muerte, d’aquí el nom de la vall.
L’excursió la vam acabar observant la posta de sol al desert, cosa que no va ser tant espectacular com ens havia comentat la gent de l’agència. Decebuts vam començar a girar cua per anar a buscar el bus, quan ens vam trobar davant els nostres ulls, un espectacle visual irrepetible. El cel havia canviat de les tonalitats blaves que haviem vist a l’arribar a tons totalment groguencs i ataronjats que ens havien quedat a l’esquena mentre observàvem la posta de sol sobre les muntanyes.
Al final, l’espectacle visual va compensar la decepció inicial.
Comparteix aquest article:
Un mar de sal a 3.650m no és habitual. Que tingui més de 12.000km2 d’extensió, tampoc. Però tot al Salar de Uyuni està fora de tota normalitat.
Aquesta és la primera reacció que tens quan entres al Salar… Diferent de tot el que s’hagi pogut veure abans…
El poble d’Uyuni és petit, i totalment dedicat 100% al turisme del Salar. Tot el carrer principal són agències de viatges, hostals, restaurants, en els quals només veuràs turistes. És un lloc on només cal passar-hi la nit per marxar el dia següent cap al Salar. Nosaltres vam decidir fer el tour de 4 dies, però n’hi ha de 1,2 i 3 dies. Gràcies a la recomanació de’n Pep, vam anar directament a buscar una agència que ens permetés passejar pel Salar en bicicleta.
La sortida és sobre les 10:00 del matí, i amb un tot terreny ens dirigim cap al Cementiri de trens, una esplanada plena de màquines i vagons de tren abandonats. Quelcom diferent al que un s’espera quan comença un tour pel Salar, però visualment interessant. D’allà ens dirigim directament cap a l’interior del Salar, on visitem les muntanyes de sal que utilitzen per assecar la sal i fer-ne l’extracció. La següent parada és un hotel de sal, actualment en desús, ja que les noves normatives ambientals prohibeixen l’explotació d’aquests allotjaments degut a que dipositaven directament els residus humans al salar.
El trajecte per sobre el salar amb cotxe és una sensació extranya, ja que tens la sensació d’estar conduint per sobre de l’aigua o de la neus, amb un mar immens de sal sota els teus peus.
D’allà ens vam dirigir cap al nord del Salar, a la falda del volcà Tunupa, però aquesta vegada el guia ens va abandonar al mig del salar amb les bicis que haviem llogat. Un trajecte d’aproximadament 1:30h pel salar, completament sols, disfrutant del silenci… un silenci absolut que mai havia pogut experimentar!
L’endemà al matí, vam pujar al volcà, amb unes vistes increibles del salar. Al migdia ens vam dirigir cap a l’illa Incahuasi, una illa plena de cactus, i que milers anys abans, havia estat al fons del mar. I d’allà, cap al sud, a descansar a un hostal de sal a la vora del salar.
En aquest punt ja abandones el salar i t’endinses a la zona volcanica i desèrtica, on les principals atraccions són l’arbre de pedra, la laguna colorada, on vam fer la tercera nit, i els geisers i la laguna blanca, abans que el guia ens deixés a la frontera amb Xile, on vam creuar per dirigir-nos a San Pedro de Atacama, al nord del país.
Comparteix aquest article:
|
|
