El paradís del kite-surf i del wind-surf. Aquesta seria la definició més assenyada de Jericoacoara, però també és un lloc on relaxar-se i gaudir de la vida.
Foto: Vista de Jeri des de la platja
Si, com jo, no practiques cap d’aquests dos esports, la vida a Jeri, com l’anomenen carinyosament, es redueix a gaudir de la platja, les llacunes, les postes de sol i les caipirinhes.
Foto: Posta de Sol a la platja de Jeri
La vida al poble s’inicia minuts abans de la posta de sol sobre l’atlàntic. Uns pugen sobre la duna de Pôr do Sol, altres de la miren des de la platja, on minuts després que l’últim raig de sol il·lumini Jeri, es creen rodes de capoeira, on practiquen i exhibeixen les seves qualitats als curiosos.
Foto: Roda de Capoeira
Mentrestant, a la Rua Principal, que dóna directament a la platja, s’han muntat tots els punts de venta, coneguts aquí com a “chiringuitos”, on pots comprar des de brotxetes de formatge o carn, a caipirinhes, caipiroskes entre d’altres. D’aquí fins a altes hores de la nit, es pot gaudir de samba, forró i tot tipus de música als diferents locals, com ara el Planeta Jeri o el Mama Africa.
Foto: Chiringuitos a la Rua Principal de Jeri
També cal recomanar la visita a les Lagoas Paraiso i Azul, unes llacunes situades en direcció contraria a la platja, cap a l’interior, on el bany és bastant més agradable, ja que l’aigua és dolça i tranquila, sense vent ni sorra a la cara, i sense marees que fan que hagis de moure la tovallola cada 30 minuts si no vols trobar-la flotant a uns quants metres d’on estaves.
Foto: Gaudint d’un coco a Lagoa Paraiso
Arribar a Jeri és relativament senzill si ho fas des de l’est (Fortaleza), ja que un bus directe et porta fins a Jijoca, on canvies a un camió preparat per transportar-te per les dunes fins a Jeri. Si véns des de l’oest (Sao Luis), és una mica més complicat, ja que implica arribar a Camocim abans de les 11h del matí, que és quan surten els 4×4 cap a Jeri, sinó, només queda la opció dels buggys, més cara.
Foto: Per passar els 4×4 i buggys d’una banda a l’altra
En el meu cas, el trajecte de Barrairinhas (Lençois Maranhenses) a Jeri va ser el següent:
- Sortida de Barrairinhas amb 4×4 colectiu fins a Tutóia per dormir allà.
- Bus de Tutóia a Parnaíba. Al arribar ja no hi havia busos cap a Camocim fins l’endemà, així que vam compartir un taxi fins a Camocim entre 3 (1:30h de trajecte).
- A Camocim, ja eren les 14h, així que de 4×4 res. A més era dissabte, i els diumenges no hi ha servei de 4×4, així que vam negociar un buggy compartit amb la mateixa gent per arribar.
Es a dir, 2 dies per arribar, mentre des de Fortaleza es triga poc més de 7 hores.
